13

Cultura material

Llig més Llig menys

El franquisme va produir una variada tipologia material sense la qual no és explicable el període de 1939 a 1948. Un món físic que inclou des dels nous dissenys per als carrers a les monedes amb les quals es pagava un paquet de cigarrets. En 1939 la societat valenciana va canviar en gran manera els seus coneixements previs, les maneres de fer les coses i fins i tot la seua gestualitat. Aquests canvis es van sustentar en l’amenaça permanent d’una tecnologia de càstig omnipresent. Així, les comissaries, els jutjats, les presons, els camps de treball, les multes o els insults destrueixen a l’adversari i són un avís per al conjunt de la població. El resultat, com no podia ser d’una altra manera, va ser el d’una societat en estat de commoció contínua, a la qual es pretén anul·lar la seua capacitat d’oposició. Però la nova cultura no podia sustentar-se únicament en l’amenaça, reclusió o l’eliminació de l’oponent. Calia oferir un nou model de vida a la ciutat, també material.

Una nova educació, amb nous mestres, manuals escolars i fins i tot escoles garanteix la formació de les futures generacions de ciutadans formats en la nova ideologia. Per part seua, l’església imposa la seua litúrgia en la quotidianitat i el cicle festiu mitjançant una mescla contínua de repressió -multes per blasfemar, anul·lació de matrimonis civils o l’omnipresència del pecat- i seducció – construcció de nous temples, rehabilitació d’aquells danyats durant la guerra o les obres de caritat-. L’obediència a les noves jerarquies ha de ser permanentment recordada, amb símbols, actes de masses, altaveus als carrers i jornades festives de la nova Espanya. Malgrat el discurs triomfant narrat en periòdics i ràdios, la cultura material del període evidencia la misèria generalitzada i les dificultats de l’autarquia. Com a exemples, les construccions d’habitatges il·legals en el llit del riu o l’escassetat de matriculacions de cotxes.

A més, com en qualsevol altre context històric, la cultura material participa de la resistència a les idees emanades des del poder. Objectes i cartes creats pels presos en les seues cel·les, l’ocultació de llibres prohibits o la sintonització en les populars ràdios de l’època de programes estrangers -ràdio Londres-.

Mapa amb punts d'interés​

Galeria d’imatges

Objectes de la presó

Resistència

Contingut per a descarregar

13. Cultura Material
Beistegui Hermanos primer catálogo de bicicletas
13. Cultura Material
La casa por dentro
13. Cultura Material
Objectes (des)aparegutas
Els artefactes que han experimentat atrocitats, fins i tot genocidi, i van sobreviure, adquireixen el poder d’evocar els horrors del passat, i de rememorar les persones absents, coses i llocs que van ser perduts. Simbolitzen violència, però també supervivència i resiliència […]. Són objectes supervivents. Heghnar Zeitlian Watenpaugh