1939

MARÇ

29 de març 

Entrada a la ciutat, el mateix dia, de camions de soldats republicans des del front, amb banderes blanques, i de la 3a Compañía de Radiodifusión y Propaganda en los Frentes.

30 de març

Desfilada militar després de l’entrada de la Columna de Orden y Policía de Ocupación, comandada pel coronel Antonio Aymat.

31 de març 

Altar improvisat a la plaça d’Emilio Castelar; el p. Comesaña hi oficia una missa a la qual assisteixen autoritats civils i militars. 

ABRIL

1 d’abril

Divisió de la ciutat en sis sectors a les ordres d’un comandant en cap. Arriba a l’Audiència Pedro Fernández Valladares amb 86 tinents per als jutjats de la província. El governador civil, Francisco Javier Planas de Tovar, ratifica Joaquín Manglano y Cucaló de Montull, baró de Càrcer, com a alcalde.

Franco anuncia el final de la guerra i la victòria sobre la República.

2 d’abril

Diumenge de Rams. Misses a la plaça d’Emilio Castelar i al costat de la basílica de la Mare de Déu. Primer consell de guerra contra 21 membres del SIM republicà, que són afusellats l’endemà. 

Estats Units reconeix l’España de Franco, com ho han fet França i Gran Bretanya.

3 d’abril

Hitler presenta a l’alt comandament alemany el full de ruta per envair Polònia.

5 d’abril

Augment de la ració de pa, que ara és de 250 g per persona.

6 i 7 d’abril

José Iruretagoyena Solchaga, governador militar, imposa multes de 5.000 ptes. a qui mantinga algun símbol republicà als seus edificis.

Franco s’adhereix al Pacte Antikomintern. 

8 d’abril

Arriba a València l’arquebisbe Prudencio Melo des de Burgos. Toc de glòria a la plaça de la Mare de Déu. 

Itàlia envaeix Albània.

9 d’abril

Misses a la Llotja i a la plaça de la Mare de Déu. Es conforma la primera alcaldia del període. Evacuació de presoners de la plaça de bous a altres llocs.

13 d’abril

Missa de campanya a l’Albereda i acte d’homenatge al general Aranda al Teatre Principal.

15 d’abril

El diari Las Provincias reprén l’activitat, es publica l’últim exemplar d’Avance.

17 d’abril

Festivitat de Sant Vicent Ferrer. Altars dels Miracles al Mercat i al Tossal. 

19 d’abril

Decret d’Unificació, festa nacional. Rincón de Arellano és nomenat cap provincial del Movimiento.

22 d’abril

Nomenament com a rector de Universitat de València de José María Zumalacárregui y Prat.

Es deroga el divorci civil de la República.

23 d’abril

FET y de las JONS organitza missa de campanya pels «caídos», a la Albereda. 

26 d’abril

Ordre del Ministerio de Educación Nacional que estableix dos instituts d’ensenyament mitjà: Lluís Vives (masculí) i Sant Vicent Ferrer (femení).

30 d’abril

Auxilio Social fa donació de més de dos milions de racions durant aquest mes.

MAIG

1 de maig

L’Ajuntament nomena Franco com a alcalde honorari en previsió de la visita d’aquest. 

2 de maig

Recepció de Franco a les Torres dels Serrans, la comitiva es dirigeix al Palau de Benicarló on, des del balcó, Franco saluda la gent.

3 de maig

Franco a l’Ajuntament presideix la desfilada de la «Victoria».

4 de maig

Franco visita el Tribunal de les Aigües i dina a la Llotja. Rep la corporació municipal i visita el port.

7 de maig

Exposició del Servicio de Recuperación Artística titulada «Martirio del Arte, huellas de la barbarie roja».

11 de maig

L’arquebisbe fa una exhortació pastoral al clergat. 

14 de maig

La imatge de la Mare de Déu, restaurada a l’Arxiu Municipal, ix al carrer. Se celebra una missa, visita a l’Ajuntament, desfilada i trasllat a la capella.

19 de maig

Desfilada de la «Victoria» a Madrid.

El governador civil critica l’actitud d’alguns industrials i comerciants.

22 de maig

Pacte d’Acer entre Alemanya i Itàlia.

26 de maig

Arriba, amb molts honors, el gran visir, califa Sidi Ahmed El Ganmia.

30 de maig

La legió Còndor torna a Alemanya.

JUNY

4 de juny

Festa de la Santíssima Trinitat. Acte de reconciliació a la catedral, desfilada de més de 7.000 «flechas, pelayos y cadetes».

7 de juny

S’acorda la nul·litat de tots els acords presos durant el període roig. Celebració del Corpus.

10 de juny

Al port, continuen els treballs de recuperació de vaixells enfonsats. 

19 de juny

L’Ajuntament canvia noms d’espais públics destacats: av. de Jose Antonio, plaça del Caudillo i Gran Via Marqués de Sotelo.

25 de juny

Primer servei de taxi, 70 vehicles. Arriben diversos vaixells de l’esquadra italiana, els marins participen en l’ofrena davant la Cruz de los Caídos.

28 de juny

Solemne funeral en honor de dos morts de la premsa valenciana a l’església del Patriarca.

29 de juny

El governador sol·licita depuració de porters, col·laboradors de les «hordas rojas».

30 de juny

Es reuneix la Junta de Reparación y Construcción de Templos.

JULIOL

2 de juliol

Solemnitat religiosa i militar a l’Albereda per l’atorgament de la Medalla del General Orgaz al general Latorre i a altres.

3 de juliol

Aranda torna a Valencia des de Berlín, on havia acompanyat la legió Còndor en una desfilada.

6 de juliol

Comença a funcionar el Tribunal de Responsabilidades Políticas (c/ de Gascón, 1 i 3).

8 de juliol

El Sant Calze és exposat a la capella gòtica de la catedral.

13 de juliol

Converses entre Franco i el comte italià Galeazzo Ciano, gendre de Mussolini i ministre d’Afers Exteriors d’Itàlia.

15 de juliol

Reconciliació litúrgica del cementeri general.

16 de juliol

Missa al vaixell Rita Sister, antiga txeca. El mestre Palau fa un concert de Falange y de las JONS al Teatre Principal.

17 de juliol

Inici de la Fira. Exposició nacional de pintura i escultura, organitzada per Costa Serrano (delegat provincial)

18 de juliol

Festa del Treball. Concentració d’empresaris i productors a l’Albereda amb motiu del lliurament de la bandera a la Central Nacional Sindicalista.

24 de juliol

Restabliment de les línies aèries amb Sevilla, Barcelona i Madrid.

AGOST

2 d’agost

Batalla de les Flors amb la novetat de tancar els festejos amb retreta militar.

Albert Einstein escriu al president dels EUA sobre la bomba atòmica.

7 d’agost

L’Ajuntament decideix rehabilitar elements patrimonials afectats durant la guerra.

9 d’agost

Formació del Segundo Gobierno Nacional de España.

12 d’agost

Implantació en la província del «Plato único y día sin postre».

16 d’agost

Es dissol la Columna de Orden y Policía de Ocupación i passa a estar activa la Secretaria de Orden Público de Gobierno Civil.

20 d’agost

Es reinicia la línia ferroviària amb Barcelona i Sevilla.

23 d’agost

Servei aeri diari Sevilla-Madrid-Valencia-Barcelona. 

Pacte Mólotov-Ribbentrop, entre l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica.

28 d’agost

L’Ajuntament declara el 30 de març Fiesta de Liberación de la Ciudad.

31 d’agost

Funeral solemne a la catedral pels «caídos».

SETEMBRE

1 de setembre

Curset del Ministerio de Educación Nacional per als mestres del curs següent.

Invasió de Polònia pel Tercer Reich. Comença la Segona Guerra Mundial.

Itàlia proclama la no bel·ligerància.

3 de setembre

Declaració de guerra britànica i francesa.

4 de setembre

Espanya es declara neutral.

El Japó es declara neutral.

5 de setembre

EUA es declara neutral.

6 de setembre

El baró de Càrcer recomana als llauradors que tornen a posar les creus a les barraques.

11 de setembre

L’Ajuntament aprova el pressupost per al Mercat d’Abastos i l’estació d’autobusos.

14 de setembre

Exaltació de la Santa Creu i reposició del signe de la redempció en totes les escoles de la província.

24 de setembre

Concentració universitaria del SEU.

28 de setembre

Tractat germano-soviètic d’amistat, cooperació i demarcació, amb el repartiment de Polònia i d’altres zones. 

OCTUBRE

1 d’octubre

Día del Caudillo.

9 d’octubre

Missa de comunió a la capella de Sant Jaume, la processó cívica, amb el penó de la conquesta i l’espasa de Jaume I, passa pel Parterre.

21 d’octubre

Es constitueix de nou la Real Academia de San Carlos.

23 d’octubre

S’inaugura el curs a la Universitat.

NOVEMBRE

6 de novembre

L’Ajuntament decideix erigir un panteó al marqués de Sotelo i aprova el plànol i la memòria del mausoleu dels assassinats per l’«horda roja».

15 de novembre

Exposició d’obres d’art no reconegudes pels propietaris (Servicio de Recuperación Artística de Levante): 786 peces, 236 quadres. L’exposició es renova cada 15 dies.

Són detinguts nombrosos propietaris de magatzems de teixits de la ciutat.

16 de novembre

Planas de Tovar anuncia sancions als qui acaparen mercaderies. 

18 de novembre

S’inicia l’activitat del primer forn d’Altos Hornos.

20 de novembre

Dol per la mort de José Antonio.

Viatge de representació a Alacant.

L’Ajuntament inverteix 50.000 ptes. per a reparar la capella de la Mare de Déu.

24 de novembre 

Creació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

27 de novembre

Les places de Vinatea i de la Regió Valenciana passen a ser de la Mare de Déu i de la Reina.

30 de novembre

Inici de la Guerra d’Hivern, la Unió Soviètica contra Finlàndia.

DESEMBRE

2 de desembre

A la presó de Sant Miquel dels Reis se celebren els funerals pel reverend.

Visita de l’inspector general de presons, Isidro Castillón López

4 de desembre

Funció religiosa a Sant Doménec en honor a Santa Bàrbara, patrona de l’artilleria, hi acudeix Aranda.

5 de desembre

Costa Serrano, de FET y de las JONS, ofereix una exposició d’art.

7 de desembre

Ley de Desbloqueo.

8 de desembre

Dia de la Inmaculada / Festivitat de la Puríssima, patrona de la infanteria; s’organitzen diversos actes.

Missa de campanya en què l’esposa d’Aranda actua de padrina.

Día de la Madre.

11 de desembre

Nou cronista de la ciutat.

18 de desembre

L’Ajuntament posa el nom de Finlàndia a un carrer per la lluita d’aquest país contra l’URSS; s’hi col·loca una làpida de marbre donada pel cònsol Carlos A. Talavera.

Diverses dades econòmiques i importància de València com a regió exportadora (50% de les exportacions d’Espanya).

30 de desembre

S’aproven els pressupostos de l’Ajuntament: 30 milions de pessetes.

31 de desembre

Missatge per ràdio del Caudillo QR.

1940

GENER

12 de gener 

La Luftwaffe ataca Londres.

18 de gener 

Dinamarca, Noruega i Suècia confirmen la neutralitat.

FEBRER 

El SEU sufraga una missa a la capella de la Universitat per 93 estudiants caiguts en combat.

Missa a la plaça de bous pels toreros caiguts. 

Es programa òpera als teatres Apolo i Principal. 

MARÇ

1 de març

Ley de la Represión de la Masonería y el Comunismo.

Hitler ordena la invasió de Noruega i Dinamarca.

Per Falles, el general Aranda invita visitants il·lustres als Vivers, 2.500 «flechas» visiten la ciutat i s’allotgen en cases particulars. 

18 de març

Entrevista de Hitler i Mussolini a Itàlia.

En l’aniversari de la conquesta, desfilada de torxes per la ciutat fins a la plaça del General Primo de Rivera, on s’havia col·locat una creu monumental. 

27 de març

Himmler ordena la construcció d’Auschwitz.

31 de març 

Missa de campanya a la l’Albereda.

Abril

1 d’abril

Franco inaugura les obres del Valle de los Caídos

S’inaugura la Càtedra de Teologia Dogmàtica a la Facultat de Filosofia i Lletres.

21 d’abril

Gran trobada falangista. Ve Serrano Suñer, que s’hostatja a la Pobleta, propietat de José Noguera; visita l’Albufera invitat pel sindicat arrosser.

MAIG

2 de maig 

Es restableix la tradició de col·locar creus als carrers amb motiu del Día de la Cruz.

10 de maig 

Inici de la batalla de França.

14 de maig 

Batalla de Sedan.

18 de maig 

Rendició de l’exèrcit belga.

26 de maig 

Operació Dinamo o evacuació de Dunkerque.

JUNY

Els carmelites tornen al convent del carrer d’Alboraia.

7 de juny

Avanços alemanys a França.

9 de juny

Retirada aliada de Noruega.

10 de juny

Itàlia declara la guerra a Anglaterra i França, i ataca la segona.

12 de juny

Espanya passa de neutral a no bel·ligerant.

14 de juny

Espanya ocupa el port de Tànger.

Els alemanys entren a París. 

17 de juny

La Unió Soviètica envaeix Letònia i Estònia.

18 de juny

Naix la Resistència francesa.

22 de juny

Armistici entre França i Alemanya.

27 de juny

Tropes alemanyes arriben a Hendaia.

JULIOL

4 de juliol

El govern de Pétain trenca les relacions amb el Regne Unit.

Es constitueix el Sindicato Nacional de Naranjeros, presidit pel general Aranda. Tenia caràcter vertical i en podien formar part cultivadors, comerciants i industrials.

La Fira de Juliol s’inaugura amb una retreta militar. Missa de campanya i lliurament d’estendards. Hi assisteixen Carmen Polo i la seua filla. 

10 de juliol

Inici de la batalla d’Anglaterra. 

El 18 de juliol és declarat festiu pel Caudillo.

OCTUBRE

Comença el curs escolar a la Universitat amb un discurs del delegat del SEU, Guzmán Zamorano, «saturado de doctrina nacional-sindicalista».

20 d’octubre

Reunió a Hendaia de Hitler i Franco.

DESEMBRE

L’autoritat civil prohibeix els sopars de cap d’any en hotels i restaurants.

La Delegación Provincial de Propaganda instal·la diversos altaveus pels quals s’emet música escollida alternada amb consignes, avisos i comunicacions.

1941

FEBRER

11 de febrer

Entrevista de Franco amb Mussolini a Bordighera (Itàlia).

13 de febrer

Entrevista de Franco amb Pétain a Montpeller (França).

28 de febrer

Mor Alfons XIII.

Se suspén l’eixida d’aristòcrates a les exèquies del rei.

S’instal·la al Paranimf de la Universitat la figura de Lluís Vives.

MARÇ

Acudeixen 3.000 «flechas» convidats a les Falles. 

ABRIL

Desfilada de tropes a l’Albereda amb motiu del segon aniversari del Día de la Victoria.

És nomenat rector de la Universitat Fernando Rodríguez Fornos. 

JUNY 

Són evacuats 35.000 indigents forasters que s’havien aplegat a València des de l’anomenada «liberación»; es fan revetles als Vivers per a recollir fons i poder costejar els viatges. 

S’organitzen manifestacions per a celebrar la guerra d’Alemanya contra la República dels soviets; manifestació amb el crit «¡Viva Alemania, abajo Rusia!».

26 de juny

Creació de la División Azul.

JULIOL

Continua l’allistament en la División Azul.

La Fira de Juliol torna a començar amb una retreta militar.

AGOST 

Se celebra a Madrid la subhasta per a la construcció del pantà d’Alarcón: 60 milions de ptes.

SETEMBRE 

El cens de la ciutat de València és de 455.000 habitants. 

Actuen companyies de comèdia als teatres Principal, Eslava, Serrano, Lírico i Ruzafa.

S’espera la caiguda de Sant Petersburg.

OCTUBRE

Obertura del curs escolar a la Universitat amb un discurs del delegat del SEU Guzmán Zamorano.

Apareix el periòdic La Jornada.

Visita la ciutat el director de Regiones Devastadas.

S’inicien els concerts de la Sociedad Filarmónica.

Es decreta pena de mort per a qui especule acaparant aliments, i s’encarrega la tasca a tribunals militars; s’anuncia la llei corresponent, que entrarà en vigor l’1 de gener. 

NOVEMBRE 

S’inaugura l’escola de delegats locals del Frente de Juventudes.

DESEMBRE

S’inaugura la granja escola Hermanas Chabás; Pilar Primo de Rivera hi presideix un curs de la Sección Femenina.

La guerra mundial agreuja l’escassetat. Es fan racionaments d’arròs, llentilles, cigrons, sucre, pasta per a sopa, café. 

Falange assoleix més de 200.000 afiliats.

Es restableix el sopar de cap d’any als hotels i restaurants. 

1942

FEBRER

Falange celebra el Día del Estudiante Caído.

Bendició de la legió Còndor de xiquets de la parròquia de Sant Agustí.

Els racionaments són escassos; funcionen cines i teatres.

12 de febrer

Entrevista de Franco amb Oliveira Salazar a Sevilla.

MARÇ

Per Falles, com a novetat, s’instal·len algunes barraques al costat dels monuments fallers.

Visita del cap del Departamento Nacional de Servicios Profesionales del SEU, camarada Luis Bescansa.

S’inaugura l’Hogar valenciano del SEU al carrer de Moratín, 2.

MAIG

Inauguren la Fira de Mostres dos banderins del Frente de Juventudes.

El dia 2 de maig s’avança l’hora dels rellotges.

L’Ajuntament decideix que l’edifici inacabat que estava destinat per a casa del poble siga utilitzat com a arxiu del regne.

Viatgen a Alemanya 350 productors.

JULIOL

La Fira de Juliol comença amb retreta militar.

17 de juliol

El general Franco promulga la segona «ley fundamental», la Llei constitutiva de les Corts.

AGOST

Atemptat de Begoña per part de falangistes contra autoritats militars franquistes.

Des que s’ordenà que la classe obrera tinguera 15 dies de descans, l’estiueig s’estén a totes les classes socials; els pobles s’omplin d’estiuejants. 

Segueix l’escassetat d’aliments i les pujades de preus. Escasseja l’arròs i hi ha racionament d’oli. 

SETEMBRE

Es retarden els rellotges.

3 de setembre

Destitució de Serrano Suñer.

OCTUBRE

Inauguració del curs escolar per part del cap del SEU.

13 d’octubre 

Celebració del Día de la Raza.

NOVEMBRE 

Tropes britàniques i nord-americanes desembarquen al nord d’Àfrica. 

La Dirección General de Prisiones fa lliurament a la Diputació Provincial dels seus pavellons de Portaceli, ocupats provisionalment per presos malalts.

DESEMBRE

S’inaugura el Centro de Cultura Valenciana Nicolás Primitivo.

El ministre d’Educació clausura unes jornades sobre sant Joan de la Creu a València.

Preocupació del sector de la taronja perquè la situació de la guerra és més favorable als aliats; pensaven vendre la producció a Alemanya.

1943

GENER

Governador: Fco. Javier Planas de Tovar; arquebisbe: Prudenció Melo; cap provincial del Movimiento: Adolfo Rincón de Arellano.

Baixa l’estraperlo.

FEBRER

Día de l’Estudiante Caído; hi participen 194 escolars.

9 morts en la División Azul.

MARÇ

Arriba a València el vicesecretari d’Educació Nacional, camarada Arias Salgado. 

Durant tot el mes hi ha mancança de pa i de creïlles. Es paralitza l’exportació de taronges a conseqüència de la guerra.

ABRIL

Desfilada de la «Victoria» a l’Albereda.

El director de Regiones Devastadas visita els Poblats Marítims de València. 

5 d’abril

Es declara monument històric nacional l’església de Sant Joan de l’Hospital.

8 d’abril

És nomenat governador civil Ramón Laporta Girón. 

9 d’abril

El ministre de Gobernación entrega les claus als beneficiaris dels 72 habitatges protegits del Port de València. 

MAIG 

S’inauguren les creus del camí de Madrid i les Sitges de Burjassot.

La Fira de Mostres havia estat ocupada fins feia poc per les forces armades.

Pren possessió del càrrec el nou alcalde, Juan Antonio Gómez Trénor, comte de Trénor. 

És nomenat president de la Diputació Adolfo Rincón de Arellano.

Visita del camarada Arrese, ministre del Movimiento, amb desfilada a l’Albereda. 

JUNY

Conferència dels professors Calvo Serer, Marco Merenciano i Diego Sevilla. 

JULIOL

Imposició de la banda de fallera a la filla del governador civil.

Important reunió al saló d’actes de l’Ajuntament sobre la construcció de 15.000 habitatges econòmics, 2.000 dels quals cal que s’edifiquen en aquest any.

L’Ajuntament adquireix per valor de 2.500.000 ptes. les alqueries Nova i de l’Alba per a la construcció d’habitatges protegits.

Cau Mussolini.

SETEMBRE 

Les fortes pluges causen alarma de riuada entre la gent que havia construït casetes-xaboles en el llit del riu, i les han d’abandonar temporalment.

8 de setembre 

El general Franco rep una carta firmada per vuit dels dotze tinents generals en què li demanen que considere la restauració de la monarquia.

OCTUBRE 

1 de octubre

Franco decreta l’abandonament de la no bel·ligerància. 

Acte de reafirmació falangista.

Inauguració del curs escolar pel camarada del SEU Cerezo.

Es canvia el nom del carrer de la Barcelonina pel d’Hermanas Chabás.

9 de octubre 

Dia de Sant Dionís: baixada de la senyera del balcó de l’Ajuntament.

13 d’octubre

Se celebra la Fiesta de la Hispanidad.

1944

GENER 

Es constitueix a la Universitat la Sección Valenciana de la Real Sociedad de Historia Natural.

Concentració escolar a l’Albereda. Hi passa revista el governador civil, Ramón Laporta.

FEBRER 

1 de febrer

Se suprimeix la circulació de cotxes amb gasolina i s’implanta el gasogen.

Visita del director general d’Arquitectura, Pedro Muguruza, que examina els projectes d’urbanització de València. 

S’intensifiquen els talls en el subministrament elèctric.

És nomenada fallera major la filla del ministre de la Guerra, Carmencita Asensio.

MARÇ

S’inaugura, als baixos de l’Ajuntament, el local de la Sociedad Valenciana de Turismo.

S’accentuen les restriccions elèctriques a causa de la «pertinaz sequía».

Inauguració d’un nou pavelló sanitari a la Malva-rosa, dependent del Patronato Antituberculoso.

Són alliberats 168 reclusos de Sant Miquel dels Reis.

Construcció d’un grup escolar al Cabanyal 20 de març. 

Es crea el Document Nacional d’Identitat (DNI). 2 de març

ABRIL

Es paralitza el transport per l’escassetat de gasolina.

Segueixen els talls de subministrament elèctric.

Exposició de projectes de reforma de la plaça del Caudillo i d’esbossos de les imatges dels ponts destrossats en la guerra.

Missa de campanya a l’Albereda.

Retard dels rellotges.

Es nomena nou bisbe auxiliar Juan Hervás Benet.

MAIG

1 de maig 

S’implanta el Seguro de Enfermedad.

10 de maig

Inauguració de la XXII Feria Muestrario.

Exposició d’obres de Sorolla.

Es col·loca la primera pedra del seminari de Montcada.

JUNY

S’inicia la construcció de la Cruz de los Caídos.

AGOST

Restricció de subministrament elèctric fins a tres dies a la setmana.

Obertura del primer quiosc per a la venda de flors fora del soterrani on estaven les floristes.

SETEMBRE 

Inauguració del Colegio de las Escolapias en la Gran Via Ferran el Catòlic.

Cessen les restriccions de subministrament elèctric per les pluges, encara que es restableixen a final de mes.

Deixa de ser obligatori fer el «saludo nacional».

OCTUBRE 

Se celebra el Día del Caudillo.

Gran Cruzada del Santo Rosario. 

Acte d’obertura de curs més solemne, amb el ministre d’Educación Nacional, Ibáñez Martín. 

El dia 7 és inaugurada la Facultat de Ciències pel ministre Ibáñez Martín.

Les parades de flors s’instal·len a l’exterior del soterrani de la plaça del Caudillo.

El ministre inaugura també el centre escolar del Cabanyal i un altre a la carrera d’En Corts. 

Atac antifranquista per la Vall d’Aran, que fracassà.

NOVEMBRE

Acord amb Anglaterra per a l’exportació de taronges. 

Se celebra la III Asamblea Diocesana de Acción Católica. 

L’Instituto de Crédito concedeix un emprèstit de 16 milions de ptes. per a les expropiacions d’edificis, solars, terrenys i drets necessaris per a eixamplar, sanejar i urbanitzar els Poblats Marítims.

DESEMBRE

Intent infructuós d’intercanviar les restes de sant Vicent Ferrer (a Vannes, França) per les de sant Lluís de Tolosa (a la catedral de València).

Col·locació de la primera pedra del Col·legi Alemany al carrer Misser Mascó.

1945

GENER

Curset de perfeccionament polític per a alcaldes a la Llotja.

Reapareix la publicació Valencia Atracción, òrgan del Centro Turístico Valenciano.

Autoritats en aquesta data: capità general de la III Regió Militar: Miguel Abriat; governador civil i cap del Movimiento: Ramón Laporta; alcalde de València: Juan Antonio Trénor, comte de Trénor; president de la Diputació de València: Adolfo Rincón de Arellano; rector de la Universitat: Fernando Rodríguez-Fornos; president de l’Audiencia: Federico Parera; comandant de Marina: Calixto Paredes; delegat d’Hisenda: Eduardo Serrano Navarro.

La Fira s’instal·la per primera vegada a l’Albereda. 

El Frente de Juventudes organitza la cavalcada de Reis.

Mor l’escriptor Samuel Ros a Madrid, però traslladen el cadàver a València. Al soterrament acudeix una nodrida delegació de Falange, a la qual pertanyia el finat.

La Sección Femenina fa una exposició de 700 equips per a nounats.

En el café Martín es ret un homenatge al poeta Teodor Llorente.

A finals de mes tornen les restriccions del subministrament elèctric.

FEBRER

Es beneeix l’altar major de l’església de la Casa de la Beneficència, destrossat durant el període roig.

La Caja de Ahorros atorga dues bosses «María Sorolla» als artistes Luis Colomina i Valentín Durban Alegre.

Conferència a l’Ajuntament de Pedro Muguruza sobre «Urbanización de Valencia y su provincia».

Proclamació de la fallera major a l’Ajuntament, a favor de la «bella señorita» Desamparados Garrigues Santonja, filla dels vescomtes de Valdesoto.

MARÇ 

Les drassanes Echevarrieta de Cadis avaren un nou vaixell fruiter, l’Almadén, de la Compañía Frutera Valenciana de Navegación.

Se celebra, després d’una àmplia propaganda, el «Día del Seminario» amb safates petitòries en tots els temples de la diòcesi, i la recaptació es destina a les obres del nou seminari que s’està construint a Montcada.

Festes escolars amb motiu de Sant Tomàs d’Aquino, amb solemne funció religiosa a l’església de Sant Vicent dels pares Dominics i sessió literària al Paranimf de la Universitat en la qual participen el cap provincial del Frente de Juventudes, camarada Cerezo, i el reverend Mateo Ferrer, que desenvolupa el tema «Patrocinio unificador de Santo Tomás de Aquino».

Manifest de Lausana, el 19 de març, d’oposició monàrquica a la dictadura de Franco.

Es planten 138 falles en el terme municipal.

Durant la celebració de la Setmana Santa, en el Viacrucis que es fa a la plaça del Caudillo, es porta la imatge del Sant Crist del Rescat, que pertany a la família Oliag-Gascó i es guarda en el domicili del vicerector de la Universitat, senyor Gascó Oliag.

Cicle de conferències en el Colegio de Agentes Comerciales sobre temes d’astronomia, impartit pel pare Jesús Simón.

Lliurament de Falange a l’Ateneo Mercantil de part de l’edifici que ocupa.

Solemne sessió de Lo Rat Penat amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors en la qual participen exclusivament les poetesses de la Sección Femenina, presidides per Carmen Martínez Aloy.

Avarada del Puerto de Valencia, de 350 tones, motoveler de Transportes Fruteros del Mediterráneo.

Les tropes aliades penetren per diferents fronts en terres alemanyes; preocupen les repercussions que tindria per a Espanya la derrota germànica.

S’estrenyen llaços amb els EUA. 

El sector cítric passa per un mal moment: no es compra taronja a cap preu.

Segueixen les restriccions de subministrament elèctric.

Amb el toc de glòria finalitza el mes, que s’ha celebrat a la plaça de la Mare de Déu pels «gloriosos», amb música, solta de coloms, traca, aleluies i premis als cavalls que hi han arribat, i rifa d’una mona colossal.

ABRIL

Se celebra el Día de la Victoria, el dia 1, amb desfilada a l’Albereda. 

Les festes de Sant Vicent se celebren amb l’èxit habitual. Es representen els Miracles en els altars corresponents.

L’arquebisbe anuncia un emprèstit de 10 milions de ptes., dels quals es posaran en circulació 5,5 amb un interés del 5 % destinats a la compra de solars per a les noves parròquies i el seminari que es construeix a Montcada.

27 d’abril

Mor Benito Mussolini.

Queixes en la premsa per l’afusellament de Mussolini.

A final de mes es parla molt de la rendició d’Alemanya, de la penosa impressió per la captura de Mussolini i altres personalitats i del salvatgisme dels guerrillers italians de la regió de Milà que perpetraren els afusellaments. 

MAIG

Homenatge a l’historiador Chabàs.

El ministre d’Educación Nacional aprova un crèdit de 745.279 ptes. per a les obres d’adaptació de l’edifici de Sant Pius V, destinat a Museu de Belles Arts.

Es clausura el curs de delegades locals, regidores de joventuts i auxiliars de formació religiosa de la Sección Femenina a la granja escola Hermanas Chabás.

Obertura de la XXIII edició de la Feria Muestra Internacional, el comissari de la qual és Ramón Gordillo.

Es fa una exposició de diversos pintors als salons de la planta baixa de l’Ajuntament, organitzada per la Sociedad de Amigos del País, en període de reconstitució.

En la catedral es reuneixen 20.000 xiquets amb el bisbe auxiliar Hervás per a resar pel papa i per Espanya.

Nova custòdia a la catedral, fabricada amb 22 quilos d’or, plata i platí, i adornada amb 2.124 brillants i diamants.

Acaba la guerra contra Alemanya amb el triomf de les nacions aliades; es rep la notícia de la mort d’Adolf Hitler.

A Valencia preocupa la sequera i com a conseqüència, la falta de subministrament elèctric.

Moltes partides destinades al cultiu de l’arròs no es poden plantar. 

JUNY

Es clausura la Fira de Mostres. 

El professor Calvo Serer fa una conferència al Col·legi Major Universitari amb el títol «España vista desde Europa».

S’aprova en el Consell de Ministres un pla de reconstruccions escolars per a València; el pressupost puja 50 milions de ptes., la meitat dels quals ha de pagar-la el Ministeri d’Educació i l’altra meitat l’Ajuntament.

L’arquebisbe publica una pastoral sobre el sanejament dels costums en la vida social.

És aprovada la Cooperativa Nacional del Arroz. 

Continua la sequera.

JULIOL

El CSIC acorda crear, en el Servicio de Investigación Prehistórica, una secció de prehistòria amb una assignació anual de 25.000 ptes.

Se celebra un concurs internacional de coloms missatgers; s’envien 600 coloms en direcció a Lisboa i 900 cap a Porto.

L’Ajuntament de València acorda demanar al Ministeri d’Educació que es declare monument el palau de la Scala, situat a la plaça del Poeta Rafael Liern. 

En el Teatro Apolo es reuneix una assemblea regional tarongera per a estudiar la crisi que travessa el sector.

S’inaugura el nou Colegio del Loreto.

Es constitueix la Cooperativa Nacional del Arroz, i és elegit president del sindicat José Antonio Gómez Trénor, comte de Trénor. 

Es col·loquen a la Glorieta dues figures de xiquets que fan una ofrena al doctor Gómez Ferrer, escultura en bronze obra de Francisco Paredes, professor de l’Escola Superior de Belles Arts.

17 de julio 

Després de l’aprovació per les Corts de les lleis fonamentals –Fuero de los Españoles, Reforma de la Administración Local y de la Organización de la Enseñanza–, el Caudillo pronuncià un discurs de gran transcendència: digué que havia arribat el moment d’establir el règim polític que havia d’imperar a Espanya, que al seu judici havia de ser el tradicional, el monàrquic, ja que l’altre sempre havia produït «amargos frutos».

18 de julio 

Es constitueix nou Govern del qual són apartats càrrecs falangistes i cobren importància els catòlics.

17 juliol-2 d’agost

Se celebra la conferència de Potsdam, que reuneix les tres potències vencedores en la Segona Guerra Mundial (els Estats Units, la Gran Bretanya i la Unió Soviètica) i en la qual es tracta la «qüestió espanyola». El 2 d’agost se’n va fer pública una declaració.

Preocupació per la incertesa europea, sobretot amb la pujada dels laboristes a Anglaterra.

AGOST

Francisco Bosch y Navarro és nomenat president de la Real Sociedad de Amigos del País.

La nota destacada del mes és la utilització de la bomba atòmica per part dels aliats al Japó.

Espanya comença a fer negociacions per a concertar acords de comerç amb diverses nacions.

Els rojos exiliats prossegueixen la seua campanya en contra del règim polític celebrant reunions freqüents i tractant de pressionar les nacions aliades al seu favor.

SETEMBRE

Disminueix la collita de l’arròs. 

OCTUBRE

El Día del Caudillo se celebra amb una recepció en Capitania General. 

S’inaugura el curs escolar en el Seminario Conciliar amb intervencions del bisbe auxiliar, Hervás, i el catedràtic de Filosofia del centre, Luis Colomer. A la Universitat se celebra igualment l’obertura del curs amb dos discursos del SEU, a càrrec del cap provincial del Frente de Juventudes, el camarada Cerezo, i del representant dels professors, el catedràtic de Medicina Martín Pasto.

Els mestres d’ambdós sexes reten homenatge a la mestra Emilia Ranz perquè se li ha concedit la Cruz de Alfonso el Sabio.

Atracament audaç al Banco Popular de Previsores del Porvenir, a la plaça del Pintor Segrelles, per tres individus que s’emporten 200.000 ptes.

El dia de Sant Dionís les autoritats visiten el monument del rei En Jaume; les confiteries, com és habitual, decoren els aparadors amb els dolços propis del dia.

Gran solemnitat en el Rosari de l’Aurora, que dura tot el mes.

Homenatge de l’Ajuntament, amb un banquet, al general Abriat per la seua  jubilació. El lloc serà ocupat pel tinent general José Monasterio.

Acord comercial amb Anglaterra per a l’exportació de 375.000 caixes de cebes.

Mor el bisbe de València, Prudencio Melo Alcalde.

NOVEMBRE

Exèquies del bisbe.

Homenatge a l’impressor Francisco Vives, organitzat per José Bayarri, director de la revista Ribalta. Aquesta publicació, la primera etapa de la qual va ser de 1934 a 1936, es redacta en valencià. El primer número de la segona etapa, iniciada a l’octubre de 1943, recull informació sobre exposicions, crítica i monogràfics d’art.

El 20 de novembre l’ambaixador nord-americà abandona Madrid.

Restriccions en el consum de farina que produeixen escassetat de pa. 

Exposició de les llistes electorals; al març següent se celebrarien eleccions municipals.

Continuen les restriccions de subministrament elèctric.

Animació al port per l’exportació de cebes i l’embarcament de la taronja.

DESEMBRE

La Diputació acorda la construcció d’un edifici per al col·legi de sordmuts.

La fira de Nadal s’instal·la en la calçada del passeig de l’Albereda.

Les pluges acaben amb les restriccions en el subministrament elèctric.

«En cuanto a nuestra situación internacional, continuaba todo en el mismo estado. Los exiliados españoles rojos proseguían su campaña contra el régimen español en el extranjero y esto era secundado por los elementos extremistas de Inglaterra, Francia y Rusia, encargándose las radios de dichas naciones de extremar su campaña. Por fortuna esto no producía mella alguna en la nación, que se mantenía unida y firme en torno del Caudillo».

S’inaugura l’Instituto de Cultura Hispánica.

Composició de l’Ajuntament:

Alcalde: Juan Antonio Gómez Trénor.

Tinents d’alcalde: José Santiago Molina, districte de la Catedral; Vicente Garrigues Villacampa, vescomte de Valdesoto, districte del Patriarca; Felipe Gil Puig, districte de Jesús; Ramón Gordillo Carranza, districte del Botànic; Manuel Fuster Albalt, districte de l’Exposició; José de Pablo Muñoz, districte de Russafa; Enrique Mariner Gurrea, districte de la Gran Via; Juan Izquierdo Santonja, districte Marítim.

Gestors: Vicente Martí Galdón, Lluís Lluch Garín, Juan Torres Sala, Luis Casanova Ginés, Antonio Noguera Bonora, Maximiliano Lloret Gómez, Álvaro Pons Ibáñez, José Zacarés Chisvert, Emilio de Córdoba Pérez, Cayetano Borso di Carminatti, Juan Bautista Robert Mendiolagoitia.

1946

GENER

Autoritats: capità general de la III Región Militar: José Monasterio; governador civil i cap del Movimiento: Ramón Laporta; cap de la Región Aérea: Rafael Lorente; alcalde de València: Juan Antonio Trénor, comte de Trénor; president de la Diputació de València: Adolfo Rincón de Arellano; rector de la Universitat: Fernando Rodríguez Fornos; president de l’Audiència: Francisco Monterde; comandant de Marina: Calixto Paredes, delegat d’Hisenda: Eduardo Serrano Navarro.

Es col·loquen en el pont del Real les dues estàtues de marbre de sant Vicent Màrtir i sant Vicent Ferrer, obres d’Ignacio Pinazo i Carmelo Vicent, que substitueixen les que havien destrossat els rojos.

Es dicten noves normes laborals per a la dependència mercantil, amb un important acte al saló del Tyris.

El dia 16 neva a la ciutat; la neu persisteix uns quants dies als carrers, el que causa no poques caigudes i trencaments de braços i cames. Les fortes gelades provoquen una hecatombe en els camps de tarongers, el que obliga a fer una gran reunió de taronjaires, presidida pel governador civil, on s’acorda sol·licitar ajuda als poders públics.

La vida es va encarint, cosa que produeix malestar.

Se suspenen les restriccions de subministrament elèctric.

FEBRER

La Caja de Ahorros obri una nova sucursal al carrer de Quevedo. En l’Aula Mediterráneo (fem referència a la seua revista en publicacions) el literat Vicente Calvo Acacio fa conferències sobre literatura valenciana.

Una comissió de taronjaires passa alguns dies, amb el governador civil Laporta, a Madrid per a gestionar les ajudes dels poders públics després de la catàstrofe ocasionada en el camp per les gelades.

Es col·loquen en els templets del pont de la Mar les imatges en marbre de sant Pasqual Bailón i la Mare de Déu Desemparats, obres dels escultors Ortells i Navarro.

José Chocomeli és nomenat delegat del Servicio de Patrimonio Artístico Nacional.

Es nomena arquebisbe de la diòcesi Marcelino Olaechea de Laizaga, bisbe de Pamplona.

S’estableixen noves línies aèries amb Barcelona i Mallorca.

Carlos Rein, ministre d’Agricultura, visita les zones agrícoles afectades per les gelades acompanyat del sotssecretari del seu departament, el valencià Carlos Lamo de Espinosa.

En la vida espanyola preocupa l’escassetat i l’encariment de les subsistències.

El 28 de febrer, el Govern francés tanca la frontera amb Espanya per l’assassinat de guerrillers.

MARÇ

En les festes de les Falles es rep la visita del fill del califa del Marroc, a qui ret honors una escorta de cavalleria mora.

Es reobri el Museo Provincial de Bellas Artes; acudeix a la inauguració el ministre d’Educación Nacional.

Madrid ompli un tren faller i Barcelona, un altre. A la ciutat es planten 148 falles.

Durant les festes, el valencià Federico García Sanchiz fa una xerrada al Teatro Apolo. 

Escassegen l’arròs i l’oli, no hi ha creïlles, les verdures i la carn tenen un preu molt elevat.

Es gela la taronja, cosa que produeix grans pèrdues.

ABRIL

Sisena celebració del Día de la Victoria amb desfilada militar pel passeig de l’Albereda. En finalitzar s’organitza una manifestació de milers de persones que, al crit de «Comunismo no, Franco sí», recorren els principals carrers de la ciutat entre els aplaudiments del veïnat.

Se celebra la gran setmana de l’església de la Companyia.

La Comissió d’Urbanisme aprova el Plan de ordenación de Valencia y su cintura.

El governador civil inaugura una nova Escuela-Hogar de la Sección Femenina i un menjador per a l’Auxilio Social.

S’inaugura un nou centre parroquial a Patraix.

Pluges copioses: s’avisa durant el mes en diverses ocasions als pobladors de les ribes del riu Túria perquè abandonen les barraques.

Continua el desproveïment de creïlles i d’altres articles.

El crèdit concedit per la República Argentina per a la compra de blat alleuja l’escassetat.

MAIG

El dia 9 s’inaugura la XXIV Feria Internacional de Muestras. Acudeix a la inauguració el ministre d’Industria y Comercio, Juan Antonio Suances, i durant el temps que és oberta hi passen més d’un milió de persones. El director, Ramon Gordillo, serà molt felicitat.

El dia de la patrona s’inaugura el Saló d’Escultura del Museu de Sant Pius V.

S’adjudiquen les obres del nou hospital al contractista Marcos Porta.

Es varen dues embarcacions per a l’empresa Transportes Fruteros Mediterráneos.

Federico García Sanchiz pronuncia dues conferències, amb molt d’èxit, a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, sobre Goya, i una altra a la Real Sociedad Económica de Amigos del País

Al Paranimf de la Universitat es fa una representació d’una obra de T. S. Eliot traduïda per Francisco Carreres, amb l’assistència de l’autor. 

La Caja de Ahorros distribueix els crèdits destinats a pal·liar els efectes de les gelades.

La Societat Coral el Micalet col·loca la primera pedra de la nova seu social en un solar del carrer Guillem de Castro.

El Paranimf acull la clausura del congrés celebrat a Madrid amb motiu del segon centenari del botànic valencià Cabanilles.

L’Ateneo Mercantil torna al seu antic local, edifici en què s’havia instal·lat la Falange.

JUNY

Pren possessió el nou arquebisbe Marcelino Olaechea; en són els padrins l’alcalde, comte de Trénor, i el baró de Càrcer.

El nou arquebisbe, com és tradició, quan arriba a València s’allotja al Colegio Jesús y María, antic convent del «Socos».

El diumenge 16 es fa el solemne acte de presa de possessió del bisbe. A la plaça de Tetuan s’erigeix un altar amb un tapís de flors al fons. Després, en comitiva i sota pal·li, es dirigeix a la catedral pel carrer de la Pau.

El València juga contra el Madrid la final de la Copa del Generalísimo a Barcelona. Hi acudeixen infinitat d’aficionats, molts en un vaixell que es nolieja per a l’ocasió; tornen amb el desengany de la derrota.

Es produeix un xoc de trens prop de l’estació de Trenes y Tranvías de la Compañía Valenciana, del qual resulten nou ferits greus i catorze de lleus.

S’inauguren les obres de restauració de l’església de Sant Agustí d’acord amb l’arquitectura gòtica primitiva.

Encara que millora el proveïment i hi ha una bona collita de creïlla, escassegen productes com l’arròs, l’oli, els fesols i els cigrons. Els preus de tota classe de productes i serveis continuen a l’alça, cosa que crea molt de malestar.

JULIOL

Hi ha una renovació en l’Ajuntament; n’ixen tots els regidors llevat del comte de Trénor, Torres Sala, Mariner i Lloret.

La corporació queda constituïda de la manera següent: tinents d’alcalde: Eugenio Mata, districte del Patriarca; Enrique Tamarit, districte de la Catedral; Enrique Mariner, districte de la Gran Via; Rafael Rojas, districte de Russafa; Juan Torres Sala, districte de la Devesa; Alfredo Carrasco, districte de Jesús; Enrique Casanova, districte del Botànic; Manuel Ballesteros, districte de la Saïdia; Álvaro Oltra, districte de l’Exposició; Mario Lleó, districte Marítim.

El dia 18 comencen les festes de la Fira amb la celebració del primer dia de l’Alzamiento Nacional.

En la festa de Lo Rat Penat obté la Flor Natural per quarta volta Ramón A. Caberles, n’és la regina «la bellísima senyoreta» Amparo Casanova y Casanova.

Se celebra el I Congreso Regional de Trabajadores.

AGOST 

La Compañía de Tranvías havia sol·licitat una pujada de tarifes a l’Ajuntament, però la reacció negativa dels veïns fa que la proposta siga rebutjada. 

Es declara lliure la venda de gasolina, es rebaixa algun petit impost i s’augmenta la ració de pa als consumidors de la cartilla de la classe tercera.

La ciutat queda deserta per efecte de l’estiueig.

És un agost molt calorós.

SETEMBRE 

Comencen les obres del nou Hospital Provincial.

El dia 23 es produeix un gran incendi a la plaça de bous.

OCTUBRE

Se celebra el Día del Caudillo amb una recepció a Capitania General.

Homenatge al rei Jaume I, al peu de l’estàtua del monarca; hi acudeix la corporació a peu.

En el Teatro Alkázar comença a actuar una companyia valenciana amb l’actor Pepe Alba.

El grup d’autors valencians que tots els divendres es reuneix per a sopar en alegre companyonia, dedica un afectuós homenatge al degà dels poetes valencians Ramon Andres Cabrelles.

Reobertura del Teatre Principal després d’importants reformes, sota la direcció de l’arquitecte municipal Luis Albert.

Malgrat les mesures adoptades, la vida continua encarint-se.

NOVEMBRE

El director general d’Enseñanza Profesional y Técnica imposa la insígnia del mèrit civil al director de l’Escuela de Trabajo, Rafael Cort.

El Caudillo concedeix audiència a una delegació de València presidida pel governador civil, Ramón Laporta.

Aula Mediterráneo inaugura els seus actes centenaris amb un homenatge a Miguel de Cervantes.

S’inaugura la tertúlia dels «nocturnos del Mediterráneo», que es reuneix a la bodega del Rialto.

Els últims dies del mes visita la ciutat la filla del Caudillo, Carmen Franco y Polo, que és acompanyada pel director general de la Guardia Civil, Camilo Alonso Vega, i la seua esposa.

DESEMBRE

Es descobreix el bust de l’autor de sainets Eduard Escalante (havia estat robat i El Almanaque havia fet referència a diverses iniciatives per a recaptar fons per a construir-lo de nou).

Continuen intentant influir en l’ONU els elements comunistes de diverses nacions per a accentuar l’hostilitat contra la situació política a Espanya i afermar els seus desitjos d’una intervenció estrangera. La resposta són nodrides manifestacions d’adhesió al Caudillo. A València, el dia 10 se’n fa una amb banderes i pancartes; ix de la plaça del Caudillo, passa per Capitania General i es dirigeix a Govern Civil, on una delegació transmet a la primera autoritat provincial l’objecte de la manifestació.

El 9 de desembre es congrega una gran manifestació d’«indignació nacional» a la plaça d’Oriente, de Madrid, sota el lema «¡Franco sí, comunismo no!»

La loteria de Nadal afavoreix la ciutat amb tres dels premis més grossos.

El 12 de desembre l’Assemblea General de l’ONU acorda per 34 vots a favor, 6 en contra i 13 abstencions, la condemna del règim franquista.

Al Pla del Remei s’inicien les obres de dos grans edificis, un destinat a Capitania General de l’Aire i un altre a habitatges de caps i oficials d’Artilleria.

La campanya de la taronja ha començat bé; ixen del port grans quantitats de caixes i es cotitzen a bon preu, encara que la collita serà curta per les gelades de gener.

Text en valencià sobre la categoria del valencià dins de la gramàtica històrica de les llengües hispàniques. 

La Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación inaugura seu al carrer del Pintor Sorolla, 28.

Article «Mediterráneo», sobre l’activitat desenvolupada des de la Facultat de Filosofia per Francisco Sanchez-Castañeda, impulsor de la revista d’aquest nom i de l’Aula, organitzadores de bona part de l’activitat cultural a la ciutat, que volen trencar amb la «burguesa tradición de ese no intervencionismo universitario en la cultura viva y palpitante». 

1947

GENER

Autoritats en aquesta data: capità general de la III Región Militar: José Monasterio; governador civil i cap del Movimiento: Ramón Laporta; cap de la Región Aérea: Rafael Lorente; alcalde de València: Juan Antonio Trénor, comte de Trénor; arquebisbe de la diòcesi: Marcelino Olaechea; president de la Diputació de València: Adolfo Rincón de Arellano; rector de la Universitat: Fernando Rodríguez Fornos; president de l’Audiència: Francisco Monterde; comandant de Marina: Calixto Paredes; delegat d’Hisenda: Miguel Lozano García.

L’Ajuntament acorda restaurar les Torres de Quart. 

Cavalcada de Reis organitzada pel Frente de Juventudes.

A Losa del Obispo es presenta una organització de malfactors armats per la nit i assalta el casino, disparant les armes contra els concurrents i intentant fer el mateix en la caserna de la Guàrdia Civil. Alguns del poble van acabar morts. Pocs dies després eren detinguts alguns dels malfactors (semblen maquis, comprovar)

Una epidèmia de grip benigna es propaga per la ciutat. Baixen els preus d’alguns productes. Tots els teatres i cinemes estan oberts.

FEBRER

Forts temporals en la mar.

L’Ajuntament adopta l’acord d’enderrocar tots els afegits que els rojos havien posat a la terrassa del Micalet, que en desfiguraven la silueta.

Entre els visitants il·lustres, cal assenyalar el ministre de la Governació, Blas Pérez, acompanyat dels directors generals de Sanitat, Arquitectura i Regiones Devastadas, que inauguren un grup de 100 habitatges a València.

Es renova la comissió gestora de la Diputació Provincial.

Se sol·licita des de l’Ajuntament a la superioritat que es declare monument històric artístic l’església de Sant Joan del Mercat.

A final de mes arriba a València el ministre d’Agricultura per a inaugurar el Centro de Fermentación de Tabacos.

MARÇ

Les Escuelas Salesianas reten tribut al seu fundador, el pare Viñas, i l’Ajuntament se suma a la celebració acordant la retolació de dos carrers pròxims a aquestes escoles amb els noms de San Juan Bosco i Padre Viñas. 

Recau el títol de fallera major en la «bellíssima senyoreta» Amparo Casanova y Casanova, que ja havia estat regina dels Jocs Florals de Lo Rat Penat.

Es munten 150 falles grans, i obté el primer premi de la secció especial la falla del Mercat, obra de Regino Mas. Hi ha molta concurrència de forasters; arriba un tren des de Madrid i un altre, més un vaixell, des de Barcelona. Es publiquen més de 200 llibrets de falles. L’acte destacat de les festes és l’Ofrena a la Patrona, en la qual participen més de 100 comissions que porten flors fins a la plaça de la Mare de Déu.

El ministre d’Agricultura fa lliurament de 100 cavalls belgues al Sindicato Arrocero perquè se sortegen entre els productors amb unes condicions de pagament molt avantatjoses.

«Durante todo el mes gozose de una excelente temperatura. La vida se deslizaba tranquilamente en la ciudad. No tanto en algunas comarcas montañosas, donde con el nombre de “maquis” se cometían asaltos a los trenes, autobuses y autos particulares, para desvalijar a los viajeros. La autoridad con el fin de acabar con estos atropellos, emprendió una enérgica campaña».

La situació internacional respecte a Espanya havia millorat molt a causa de la resolta actitud dels Estats Units contra el comunisme.

ABRIL

Se celebra la Fiesta de la Liberación amb missa de campanya a l’Albereda, desfilada de tropes i, a continuació, una manifestació pels carrers principals al crit de «Franco, Franco, Franco».

Important reunió al Palau Arquebisbal organitzada pel prelat per a aconseguir fons per a la construcció del Seminari.

Franco promulga la Ley de bandidaje i terrorismo.

El Día de Gloria s’obrin els teatres amb especial èxit en el Principal de Celia Gámez, que no va faltar a la seua cita anual amb el públic valencià.

Continuen les activitats cervantines organitzades per l’Aula Mediterráneo; acudeix a una de les conferències l’hispanista i professor de la Universitat de Liverpool Allison Peers.

Des de l’aeròdrom es fa el primer enviament de maduixes a Londres, de 500 quilos «que por cierto no tuvieron mucho éxito porque en aquella nación prefieren el fresón». 

És nomenat vicerector de la Universitat José Corts Grau en substitució del catedràtic Gascó Oliag.

MAIG

La vesprada del dia 9 arriba a València el cap de l’Estat, acompanyat de l’esposa i la filla. En el seguici figuren els ministres d’Indústria, Juan Antonio Suances, i de la Marina, Francisco Regalado, així com els caps militars i el civil de la Casa del Caudillo, entre altres personalitats. La recepció no podia ser més extraordinària. Es quedà a València fins al dia 14, quan va embarcar en el creuer Miguel de Cervantes camí de Palma.

La inauguració de la Fira de Mostres és presidida pel cap de l’Estat.

També el dia de la patrona va comptar amb la presència del Caudillo.

L’arquebisbe Olaechea publica en els periòdics una al·locució en què proposa la constitució d’un banc amb el nom de Nuestra Señora de los Desamparados, on puguen ingressar els valencians quantitats destinades a les necessitats dels pobres. També demana resoldre el problema dels habitatges miserables als suburbis, en particular els del llit del riu, on s’havien construït veritables barris de barraques i xaboles.

Els llicenciats en Veterinària s’instal·len en el nou local del carrer del Baró de Càrcer, 38.

JUNY

Petits actes culturals. Finalitzen les sessions cervantines de l’Aula Mediterráneo. Èxit en el Teatro Apolo de Melodías del Danubio. Al Teatre Principal acaba la temporada d’òpera en la qual s’han representat Las bodas de Fígaro, Madame Butterfly, Rigoletto i Tosca entre altres, cantades per Victoria de los Ángeles –una autèntica revelació espanyola–, l’orquestra era dirigida pel mestre Napoleone Annovazzi.

JULIOL 

Referèndum per la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado el 6 de juliol.

Votació en la primera quinzena del referèndum sobre les lleis successòries aprovades per les Corts. El resultat «no pudo ser más satisfactorio»: percentatge de votants respecte del cens: 85,44 %; vots afirmatius: 90 %. En la capital, dels 318.702 electors, van votar 272.306 i 246.925 ho fan favorablement; hi va haver 14.337 votants adversos.

Per a celebrar els resultats es fa una gran manifestació pel centre de la ciutat, fins al Govern Civil, on Ramón Laporta pronuncia frases vibrants.

El dia 14 queden enllaçades les dues línies de Madrid a Conca i d’Utiel a València, que constituirien el ferrocarril directe a Madrid, amb una distància total de 401 km.

El dia 18, després de la celebració de l’Alzamiento, s’inaugura la Fira. Hi ha combats d’esgrima, partits de tennis, carreres de bicis i patinets.

Els Jocs Florals se celebren en el Principal, com és habitual. El premi recau en Enrique Durán i Tortajada i és la regina «la bellísima señorita Asunción Galindo y Casanova, hija de los vizcondes de Estoles».

La Cooperativa Nacional del Arroz concedeix 15 dies de permís al personal femení per a participar en la residència d’estiu i a 550 treballadors homes, 8 dies.

AGOST

L’Ajuntament paga l’últim termini a l’Estat de l’Albufera, i queda com a propietari del llac i de la Devesa.

«En Buenos Aires continuaba triunfando con sus charlas Federico Garcia Sanchiz».

A les platges del Saler es filmen unes escenes per a la pel·lícula Don Quijote, de la productora CIFESA.

La mort del torero Manolete produeix gran aflicció en l’afició valenciana.

El governador civil visita les obres del Mercat d’Abastos.

SETEMBRE

Es reconeix el treball realitzat per Enrique Mariner, que substitueix en l’alcaldia de manera provisional Gómez Trénor, delicat de salut.

El dia 6 es renova l’Ajuntament.

És elegit nou alcalde José Manglano Selva, comandant d’Infanteria, que havia exercit càrrecs importants al servei de Movimiento.

OCTUBRE

S’inaugura el curs en el Seminario i també en la Universitat.

Se celebren eleccions sindicals.

S’ordenen restriccions de gasolina; els turismes només poden circular dos dies a la setmana.

Te Deum a la catedral i manifestació amb la Senyera fins a l’estàtua del monarca Jaume I. Hi parlen el secretari general del Movimiento, Salvador Roda Soriano, i l’alcalde de la ciutat.

La Compañía de Tranvías puja les tarifes del passatge.

S’inaugura el Colegio Interno de Flechas Becarios amb la presència de Pilar Primo de Ribera.

Es reprenen els actes cervantins de l’Aula Mediterráneo. 

NOVEMBRE

Algunes línies ferroviàries impedeixen l’eixample de la ciutat; la Secretaria de Obras Públicas elabora un avantprojecte de pla general.

Es comença l’enderrocament de la Ciutadella per a construir cases de veïns. 

Ángel Ortuño pren possessió de la Delegación Provincial de Sindicatos.

Inaugura el curs el Centro de Cultura Valenciana.

Comença l’exportació de taronja i mandarina per mar i per aire; de l’aeròdrom n’eixiran unes quantes tones cap a Londres.

Es col·loca la primera pedra de la parròquia de Sant Francesc de Borja.

Es rep la notícia de la defunció de Mariano Benlliure. El dia 11 n’arriben les restes mortals traslladades des de Madrid i la capella ardent se situa en la gran sala de l’Ajuntament, per on passa una gentada incalculable. Rep sepultura en el cementeri del Cabanyal, després de passejar el cadàver per diversos llocs: la seua casa natal al carrer de Dalt, l’Escola de Belles Arts, l’Academia de San Carlos, etc.

Es constitueix el consell plenari del Banco de Nuestra Señora de los Desamparados, afavorit per l’arquebisbe.

Continuen les restriccions de trànsit per l’escassetat de gasolina.

Estats Units s’oposa amb èxit en l’ONU a una nova condemna al règim de Franco i a la imposició de noves sancions.

S’inaugura el ferrocarril de València a Madrid per Conca, que escurça en 90 km el trajecte. En el recorregut inaugural participa el Caudillo fins a Utiel, on acudiran nombroses autoritats valencianes.

La situació econòmica ha empitjorat amb l’encariment de la vida.

DESEMBRE

Visita la ciutat el pianista José Iturbi, que havia estat fora més de 12 anys.

S’inaugura el Colegio de los Salesianos, a l’horta de Russafa, molt espaiós i amb capacitat per a 1.000 alumnes.

Inauguració en el Centro de Cultura Valenciana d’una exposició folklòrica cervantina promoguda pel director del centre, Gayano Lluch.

«Los templos se vieron muy concurridos en la misa del gallo…»

De la visita del Caudillo a Valencia 

El 9 de maig arriba el Caudillo a València i fa un discurs des del balcó municipal:

Valencianos: parece que fue ayer, el mismo ramillete de rosas aquí desplegado en la plaza [vítores y aplausos]; las mismas fuerzas militares desfilando por vuestras calles y la firme voluntad de un pueblo tras sus gloriosas banderas [grandes aplausos]. Han pasado 8 años y nos parece que fue ayer. El mismo entusiasmo en vuestras calles, el agitar de pañuelos es expresión de voluntad y fe, esos brazos recios que se levantan de los trabajadores de vuestras industrias, de los labradores de vuestros campos [los vítores y entusiastas aplausos interrumpe a S.E.] son la afirmación más grande de la decisión de un pueblo que ha tomado un camino que por nada ni por nadie abandonará [calurosos vítores y aplausos].

Pero ese camino de grandeza de los pueblos se alcanza solo con la constancia, con el sacrificio, con la escasez, apretándose el cinturón cuando sea menester; solo así podremos hacer la España Grande, la España Libre, la España Una de nuestros anhelos [se reproducen los aplausos].

A vuestro entusiasmo responde mi confianza, a vuestra lealtad [una voz: sí, sí], la mía; a vuestra obediencia mi mando, y yo os afirmo que la sangre de nuestros mártires no será estéril; España será grande [nuevos vítores], no por los de fuera, sino por los de dentro [se reproducen vítores y aplausos, que duran largo rato]. ¡Arriba España!

(En l’entrevista amb Guillermo Gil, aquest recorda que aquell dia va estar a la plaça i que quan tornà a casa digué a la família: «Ha dicho que hay que apretarse el cinturón».)

Sobre el Centro de Cultura Valenciana (també un petit article sobre les seues activitats, pp. 379-380)

El Centro de Cultura Valenciana publica la revista Anales del Centro de Cultura Valenciana; la Diputació en costeja la impressió.

En l’àmbit religiós s’han fet unes exèquies solemnes per Cervantes oficiades pel prelat.

Las activitats es clausuren amb una conferència de Ramón Menéndez Pidal titulada «Cervantes y la Epopeya».

1948

GENER

Autoritats a principi de l’any: capità general de la II Región Militar: José Monasterio; governador civil i cap del Movimiento: Ramón Laporta; cap de la Región Aérea: Rafael Lorente; alcalde de València: José Manglano; arquebisbe de la diòcesi: Marcelino Olaechea; president de la Diputació de València: Adolfo Rincón de Arellano; rector de la Universitat: Fernando Rodríguez Fornos; president de l’Audiència: Francisco Monterde; comandant de Marina: Calixto Paredes; delegat d’Hisenda: Miguel Lozano García.

El dia de Reis, el Frente de Juventudes organitza la cavalcada amb molt d’èxit. Durant les festes, es fan actes de caritat en les cases pobres, a partir d’una subscripció pública oberta pel governador civil i per les parròquies.

En el seminari conciliar acaba el curset de Pedagogia Catequista entre religiosos al qual havien acudit 37 instituts que, al seu torn, se subdividien en 72 comunitats.

Després que el Caudillo havia concedit la Gran Cruz de Isabel la Católica a Federico Garcia Sanchiz per la patriòtica tasca que havia dut a terme en el darrer viatge a l’Argentina, s’inicià una subscripció per a regalar-li les insígnies, iniciada públicament per l’alcalde, el governador i el president de la Diputació.

Se celebra una assemblea del sector de la taronja, coincidint amb la visita del delegat nacional de Sindicatos, Fermín Sanz Orrio, on es reflecteix el malestar dels taronjaires, descontents perquè consideren que els governants no s’han preocupat suficientment d’una riquesa tan important.

FEBRER

Mor el cap de la regió Área de Levante, Rafael Lorente.

Es reuneixen diverses entitats artístiques per a proposar alternatives a la demolició de la torre de Sant Bartomeu, que s’havia interromput per les protestes que havia suscitat. Resolen que, en cas que el temple s’haja d’enderrocar, se’n conserve almenys la torre del campanar.

És nomenada fallera major «la bellíssima señorita» María Julia Martínez Vallejo i Manglano, i fallera infantil la filla de l’alcalde, «la angelical» Luisa Manglano Mas.

La Diputació de València adquireix el Palau de la Scala per a instal·lar-hi part de les oficines.

Les cooperatives del camp celebren en la sala d’actes del Conservatori de Música la V Assemblea.

Es reobri la frontera francesa després de diversos anys.

Se celebra el Congreso Nacional del Arroz en el teatre de la Casa de los Obreros; el president de la Federación Arrocera, Juan Antonio Gómez Trénor, és molt felicitat.

El governador visita la regió muntanyenca de Xelva per a inaugurar-hi un grup escolar.

Finalitza el mes amb l’estrena de Don Quijote, filmada per CIFESA i protagonitzada per Rafael Rivelles, actor valencià.

MARÇ

Visita la ciutat el director general de Primera Enseñanza, Romualdo de Toledo, en un viatge d’inspecció i per a intercanviar impressions amb les autoritats sobre les construccions escolars.

Se signa la constitució del Patronato de Nuestra Señora de los Desamparados, entre d’altres pel prelat de la diòcesi, i en la primera reunió s’acorda construir dos blocs de pisos, un a Patraix amb 190 habitatges i dos grups escolars, i un altre al barri de les Tendetes (Campanar), amb 100.

S’inaugura el nou pont del camí de Trànsits sobre el Túria, que s’havia començat 50 anys abans.

Les Falles se celebren amb molt d’èxit: 167 monuments fallers i 129 infantils; es publiquen 19 revistes i 108 llibrets de falla.

També la Setmana Santa se celebra amb molta solemnitat, sobretot als Poblats Marítims.

ABRIL

Desfilada de la «Victoria» i actes d’adhesió al Caudillo.

Es constitueixen les diferents seccions de l’Instituto Alfonso el Magnánimo, creat per la Diputació de València. 

El 7 d’abril es publica el decret de finalització de l’estat de guerra.

Pren possessió del càrrec el nou sotscap del Movimiento, Rafael Palmi.

Es constitueix l’Instituto Social de l’Arzobispado.

Se signa el «Protocolo Franco-Perón». 

Es clausura el I Consejo Provincial de la Sección Femenina, presidit per l’arquebisbe, al qual han acudit 120 delegades, i es fa el lliurament dels diplomes de suficiència a les divulgadores rurals i delegades locals.

El cos consular ret tribut d’amistat al cònsol sortint dels Estats Units, Robert W. Weise.

Es lliuren en el Palau Arquebisbal les claus del Monestir del Puig al general de l’orde de la Mercé; l’edifici és rescatat d’un ús civil «inadequat».

S’inaugura la sala dedicada a l’escultor Damián Forment del Museu de Belles Arts; hi acudeix el director general de Belles Arts, el marqués de Lozoya.

Se celebra la Fiesta del Libro amb la instal·lació en diferents carrers de llocs de venda de llibres.

Festes commemoratives dels 25 anys de la coronació de la patrona de València. La Mare de Déu és passejada per diverses feligresies de la ciutat (parròquies de Sant Pasqual, Santa Mònica, Sant Antoni Abat, Sant Nicolau, Sant Joan del Mercat, Sant Miquel i Sant Sebastià, la Mare de Déu dels Socors i Cristo Rey); al seu pas, l’aldarull entusiàstic de la gent és una autèntica bogeria.

«La situación económica del país era poco lisonjera a causa de la carestía de la vida y de la mala calidad del pan, el cual no podía ser peor.»

MAIG

Continua el pas de la Mare de Déu per les parròquies: «no había balcón sin colgadura ni luminarias que le faltasen, y las tracas y los castillos de fuegos artificiales al paso de la Patrona se sucedían unos a otros»; en total, 21 parròquies del casc urbà.

El 2 de maig, el Frente de Juventudes organitza diversos actes commemoratius de l’esdeveniment històric de 1808.

Els festejos de la commemoració de la Mare de Déu són «espectaculars», s’hi ajunten imatges i feligresos de tot arreu.

El dia 10 s’inaugura la Feria Muestrario, que no va ser de les millors; hi hagué escassa representació estrangera. Se publicà la revista Feriario.

A la inauguració de les escoles del Grupo de San Francisco Javier acudeixen el ministre d’Educació, Ibáñez Martín, i l’exgovernador Planas de Tovar, impulsor del magnífic edifici.

JUNY

Presa de possessió de José Segrelles com a acadèmic de número de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos.

Gran triomf en l’Exposición Nacional de Bellas Artes d’artistes valencians: en escultura, Ignacio Pinazo obté la primera medalla i en pintura, Genaro Lahuerta.

El dia 22 s’inaugura el Mercat d’Abastos amb la presència del ministre de la Governació, Blas Pérez, que també estarà present en les inauguracions de l’Asilo-Colegio de Sordomudos, construït per la Diputació de València, i del sanatori d’antituberculosos de Portaceli, pertanyent a l’Estat.

JULIOL

Fa un concert als Vivers José Iturbi.

Diego Sevilla és el mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat.

Es constitueix el Patronato del Instituto Valenciano de Economía, a càrrec de la Diputació Provincial, del qual és nomenat president Adolfo Rincón de Arellano, i de la Junta executiva, el marqués del Turia.

AGOST

La Sección Femenina de la Falange, així com la Juventud Masculina, comencen l’estiueig en les diverses instal·lacions i campaments que s’han dedicat a aquesta finalitat. 

La sequera comporta restriccions en el subministrament elèctric, que es talla dos dies per setmana des de les 8 del matí fins a les 7 de la vesprada. 

SETEMBRE

La collita de l’arròs és molt abundant.

OCTUBRE

S’adjudiquen les obres per a la construcció de la Ciudad del Aprendiz, per 982.589,71 ptes., en els terrenys de l’Alqueria de Nicolau, al Camí ral de Madrid, entre la Creu Coberta i la Torre.

Se celebra l’obertura de curs a la Universitat amb un discurs del cap provincial del SEU, Cerezo, i el catedràtic de literatura Francisco Sánchez Castañer, sobre Cervantes.

La festa de Sant Dionís se celebra com és habitual, amb passeig de la Senyera i ofrena floral davant l’estàtua eqüestre del fundador del regne cristià valencià.

La campanya de la taronja s’espera bona; es treballa per a l’exportació amb diverses nacions: Anglaterra, França, Suïssa, Suècia i Bèlgica.

NOVEMBRE

El dia 14 comencen les eleccions dels vuit regidors, que corresponen als caps de família d’acord amb la nova llei electoral.

La Diputació decideix explotar pel seu compte el Teatre Principal una vegada acabat el contracte amb l’empresa que l’administrava. 

En la Institución Alfonso el Magnánimo comença un curs de música organitzat per la secció de Musicologia.

Es fa la subhasta per a l’enderrocament i construcció d’un edifici nou per a la Casa de la Misericòrdia.

El dia 21 se celebren les eleccions sindicals per a triar els representants a l’Ajuntament.

DESEMBRE

Es cobreix la vacant de president de Lo Rat Penat amb Manuel González Martí.

La Institución Alfonso el Magnánimo celebra amb gran solemnitat la seua inauguració en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat, amb discurs inaugural de José M. Alvarado, secretari del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Manuel Sanchis Guarner fa un discurs sobre lingüística valenciana en la Sección de Literatura de la Institución Alfonso el Magnánimo.

Continuen les restriccions de subministrament elèctric i els taronjaires es mostren disgustats perquè s’havia signat l’acord per a l’exportació amb Anglaterra sense tenir en compte la seua voluntat de reservar-se una quantitat de divises lliure.