08

Educació

Llig més Llig menys

L’escola de la postguerra fou una escola en negre. El negre de les sotanes dels retors i els hàbits de les monges. El negre de les pissarres, de la foscor i del No. Calia negar i esborrar la memòria de l’educació republicana. S’imposà a les escoles la simbologia feixista dels vencedors, es prohibiren els vehicles de la memòria, especialment la llengua, i s’instaurà un ensenyament definit pel nacionalcatolicisme on la Falange i l’Església (cert que en competència per l’hegemonia al principi) eren omnipresents.

La submissió a l’autoritat fou tan absoluta com el recurs a la memòria acrítica i l’absència de qualsevol esquerda al més mínim desacord. El 1945, amb l’aprovació de la Llei d’Ensenyament Primari, s’oficialitzà la subsidiarietat de l’Estat en favor de l’Església. L’ensenyament secundari (privat) esdevingué també un camp acotat als ordes religiosos.

El nou règim prohibí la coeducació. Enfront dels avenços aconseguits per la segona república, el franquisme imposà el seu model de mare reproductora de fills i ideologia. De fet, l’educació de les dones fou encomanada a la Secció Femenina que coexistí i rivalitzà, fins on va poder, amb l’església. El Fuero del Trabajo proclamà “l’alliberació” de la dona del taller i de la fàbrica. Es crearen centres per a protegir i reduir el “vici” de les dones (la prostitució, molt forçada per les circumstàncies) metre que proliferaren asils, incluses i cases de beneficència i misericòrdia que “atenien” a milers de xiquetes i xiquets orfes o amb pares i mares empresonats o en situació d’extrema pobresa.

El capgirament de l’ensenyament imposat pel franquisme suposà la repressió sistematitzada i organitzada dels protagonistes de l’etapa republicana: els mestres. S’obriren milers d’expedients de depuració i proliferaren acadèmies i col·legis privats que preparaven als alumnes per a examinar-se “per lliure”. Aquesta repressió (i la subsidiarietat respecte a l’església) agreujà el deteriorament de l’escola pública.

Els dos instituts públics mixtos de la República patirien la segregació per raons de gènere mentre que a la Universitat es depuraren els claustres i es permeté l’afusellament del rector Peset Aleixandre. La ideologia nacionalcatòlica substituí al mètode científic. Per tot arreu dominà la foscor i les tenebres i s’apagaren totes les llums de l’esperit. Ens endinsàvem en un pou del qual trigaríem dècades a eixir.

Mapa amb punts d'interés​

Galeria d’imatges

Contingut per a descarregar

08.  Educació
Así quiero ser
“Vamos a formar a los nuevos ciudadanos en las nuevas doctrinas del Estado. Ahora bien, el conocimiento de toda nueva doctrina requiere cuando menos la posesión de su terminología, y a ella consagramos este libro, tanto para los muchachos de nuestras Escuelas como para los que pertenecen a Organizaciones Juveniles.
08.  Educació
Realidades franquismo 1948 Escuelas

Continguts relacionats

No hay contenidos relacionados