La sanitat

Llig m茅s Llig menys

En un escenari militaritzat, els guanyadors identificaren els aven莽os te貌rics i pr脿ctics que en mat猫ria de salut p煤blica s鈥檋avien desenvolupat en la II Rep煤blica amb 鈥渓鈥檈nemic鈥. En conseq眉猫ncia, en la postguerra immediata l鈥檈xili dels principals protagonistes de les reformes en la Rep煤blica vingu茅 acompanyada per l鈥檃band贸 de les idees m茅s innovadores en mat猫ria de salut i el retroc茅s cap a plantejaments ja periclitats. Cal subratllar la forta tradici贸 higienista que a la ciutat estava molt arrelada des de finals del XIX i que tingu茅 en l鈥橧nstitut M猫dic Valenci脿 i l鈥橧nstitut Municipal d鈥橦igiene (impulsats, entre altres, per la nissaga dels Peset) les seues institucions m茅s rellevants.

Aix铆, la higiene p煤blica va perdre el seu car脿cter preventiu, per a centrar-se a combatre les malalties infecto-contagioses: la verola, la dift猫ria, el tifus exantem脿tic (l鈥檈pid猫mia de 1941 que provoc脿 L鈥橦ospital Municipal d鈥橧nfecciosos El Cid en Safranar) i, de forma especial, la tuberculosi (Sanatori La Malva-rosa). Malalties que es veien afavorides per les condicions prec脿ries de l鈥櫭╬oca. Tamb茅 cobraren protagonisme el paludisme, el repunt de la mortalitat infantil i les malalties de transmissi贸 sexual. En tots els casos la prevenci贸 romangu茅, en posici贸 subalterna, enfront del tractament directe de la malaltia. La microbiologia (antibi貌tics i vacunes) guany脿 la partida a l鈥檈stad铆stica sanit脿ria, l鈥檈pidemiologia i la medicina social, obviant-se d鈥檃questa manera q眉estionar les bases econ貌miques i socials de les malalties.

El volum econ貌mic i el valor ideol貌gic de la sanitat explica el conflicte que ben aviat es desenvolup脿 entre els falangistes per un costat i els mon脿rquics, cat貌lics i militars per altre. Un conflicte que es materialitz脿 en la pugna entre la聽 Direcci贸聽 General聽 de聽 Sanitat 聽 (depenent聽 del聽 Ministeri聽 de Governaci贸 que tenia la compet猫ncia de les campanyes profil脿ctiques i, especialment, la lluita anti tuberculosis) i el Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE), impulsat per la Falange, que depenia del Ministeri de Treball i de l鈥橭bra Sindical i que s鈥檈ncarregava del vessant assistencial sota la 鈥渕arca鈥 del 18 de Juliol (Sanatori Jos茅 Antonio com a exemple)

El 1942 va veure la llum la revista SER (Revista Medico Social) 貌rgan d鈥檈xpressi贸 de l鈥檌deari falangista on, a m茅s de promoure la millora de la 鈥渞aza espanyola鈥 (SIC), tenien especial pres猫ncia el foment de la natalitat, l鈥檃ssist猫ncia sanit脿ria a la classe treballadora i la 鈥渞egeneraci贸 moral鈥 de la poblaci贸 (alcoholisme, mendicitat, etc.) Aliena a aquestes disputes del poder, la poblaci贸 presentava unes condicions de salut que eren, malgrat la propaganda oficial, prou esfere茂dores.

Mapa amb punts d'inter茅s鈥

Galeria d鈥檌matges

Contingut per a descarregar

Captura de pantalla 2020-12-14 a las 11.41.12
Hospital real y general 1948
ESTADO SANIDAD_LEVANTE_4_Mayo_1939_cabecera web
Estado de los servicios de beneficencia y sanidad
Levante, 4 de maig de 1939
P脿gina completa del diari LEVANTE que recull la situaci贸, a l'acabar la guerra, de diferents establiments relacionats amb la salut i la benefic猫ncia. Informe municipal.