El capital simbòlic acumulat en el ritual festiu fou convenientment explotat per tal de reforçar la legitimitat ideològica-tradicionalista, feixista, conservadora, tecnòcrata i folkloritzant del règim. Ben aviat, el 1937, s’establí un nou calendari festiu on s’introduïren les noves festivitats “patriòtiques” i un gran nombre de festivitats religioses, eliminant també algunes festes com ara el Carnaval. A València ciutat, tingueren especial rellevància el Corpus Christi, la Mare de Déu dels Desemparats, la Setmana Santa Marinera i la Fira de Juliol. En el Corpus es va fer molt visible tota la potència de l’adoctrinament del nacionalcatolicisme, molt present també en els nombrosos actes de desgreuges a la Mare de Déu. La Setmana Santa Marinera esdevingué un aparador dels rigors quaresmals mentre que a la Fira de Juliol es reprengueren els Jocs Florals folklòrics, la Batalla de Flors i els pavellons ferials en l’Albereda
Evidentment, la festa per excel·lència de la ciutat, les Falles, no foren alienes a l’apropiació i a la manipulació. No trigaren gaire (octubre de 1939) en crear la Junta Central Fallera que va promoure una ortodòxia fallera lligada als principis essencials del règim. Entre 1939 i 1944 té lloc la reestructuració de les Falles i entre 1945 i 1952 llur consolidació. Cal subratllar la instauració el 1945 de l’Ofrena de Flors el 1945 (no existia abans) que es convertí en pedra angular de la festa i l’inici de la falla “oficial” en la llavors Plaza del Caudillo. Així mateix, el 1945 es Sindicat Vertical acollí el nou gremi d’artesans d’artistes fallers (en els seixanta farien la seua “ciutat”). El 1946 les Falles són declarades Festes d’Art d’Interès Nacional i l’any següent Franco rep el Bunyol d’Or. Mentre el 1940 sols es plantaren 40 falles, el 1948 ja foren 168, la qual cosa demostra el clar reforçament econòmic i ideològic del règim.
La Junta Central Fallera i la “Vicesecretaria de Educación Popular” s’encarregaren d’aplicar una censura fèrria la qual cosa retallà la llibertat creativa i expressiva. Tot i el domini imposat de l’apologia de festes i tradicions valencianes i del regionalisme en clau costumista, les falles actuaren com a vàlvula d’escapatòria tractant, en un equilibri precari i difícil, temàtiques com ara la pobresa, la fam, les restriccions i el mercat negre a més de la sabuda transgressió dels preceptes morals tan ben acollida per la població. Des del punt de vista estètic predominà l’estil barroc i naturalista, sinònim d’una concepció artística que es pretenia genuïnament valenciana. En altre ordre de coses, el negre de la vestimenta dels fallers i les bandes de música militars conformaven una escenografia coherent en els temps.
La Guia de la València del primer franquisme 1939-1948 és un ambiciós projecte editorial de la UV i de la UPV que tracta de contestar a la pregunta de què va passar a la ciutat de València entre el final de la guerra el 1939 i la declaració de la fi de l’estat de guerra el 1948, un intent de superar el silenci derivat del Pacte de la Transició (no qüestionar l’essència del relat franquista), de la incomoditat que encara avui comporta parlar d’aquells anys i també de la dificultat d’accés a importants fonts documentals del període (materials desapareguts o dispersos).
Si vols enviar-nos algun material o informació que enriquisca la web pots fer-ho a través de la pàgina de contacte
© Diputació de València 2021 · Disseny web La Mina Estudio
© Diputació de València 2021
La Mina Estudio