El Poder

En aquest apartat de la web —i en altres de posteriors—, el lector podrà trobar abundants materials amb els quals completa les caselles de la constel·lació del poder franquista a la ciutat. Una constel·lació en què els diferents apartats (poder econòmic, polític, militar, judicial, eclesiàstic i cultural), lluny de ser compartiments aïllats, configuren una amalgama polimòrfica.

Per posar-ne un exemple, la guàrdia pretoriana que compon el poder polític de l’Ajuntament, la Diputació, l’omnipotent i omnipresent Govern Civil i la Falange (Joaquín Manglano y Cucaló de Montull, José Antonio Gómez Trénor, José Zumalacárregui, Rincón de Arellano, Planas de Tovar o Ramón Laporta), a banda de participar en molts casos del poder econòmic i aprofitar-se descaradament de la carestia i l’estraperlo, conviuen amb harmonia amb l’oligarquia econòmica i terratinent provinent majoritàriament de la DRV i del carlisme, tot i que els arribistes de Falange van ocupar càrrecs en l’administració i els sindicats.

Una oligarquia que incorpora, per convicció o per conveniència, la camisa blava i el braç en alt i que en trau tot el suc de la seua adhesió al règim, una vegada aconseguit el vistiplau dels minuciosos informes de puresa ideològica fets per la Falange. Els Sánchez de León, Antonio Noguera Bonora (president de la CIIM3), Casanova Llopis, Noguera Pla, Rafael Cort, Ramón Gordillo, Juan i Ignasi Villalonga, Vicente i Luis Casanova Giner, José Galindo, Pablo Carrau, Ignacio Boluda, Valeriano Jiménez de la Iglesia, Tomás Trénor Azcárraga, José Serratosa Nadal, Carlos Hernández Lázaro, José María Mayans y de Sequera i un llarg etcètera ple de cognoms ben coneguts, confraternitzen amb el poder polític, en el qual ocupen també llocs rellevants, i, per descomptat, amb el poder militar, judicial i eclesiàstic. Un august i feixista corifeu ple de sagrada tradició carlista, aristocratisme i poder oligàrquic.

Són els guanyadors i el món de la cultura (el Centre de Cultura Valenciana, la Prensa del Movimiento, Las Provincias o l’Associació de la Premsa Valenciana) es va encarregar de proporcionar-los una pàtina de legitimitat. Polítics, empresaris, militars, jutges, prohoms de la cultura, homes d’església (l’ínclit Marcelino Olaechea) i factòtums d’una premsa i una ràdio absolutament controlades canten tots a una veu per a ofrenar noves glòries a Franco, fer negocis i deixar ben palès qui havia guanyat la guerra.