{"id":2685,"date":"2021-03-02T15:34:07","date_gmt":"2021-03-02T15:34:07","guid":{"rendered":"http:\/\/valenciafranquista.dival.es\/?page_id=2685"},"modified":"2021-11-21T22:02:21","modified_gmt":"2021-11-21T22:02:21","slug":"qui-es-qui","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/valenciafranquista.dival.es\/index.php\/qui-es-qui\/","title":{"rendered":"Qui \u00e9s qui?"},"content":{"rendered":"\n

Noms i cognoms del primer franquisme a la ciutat
<\/h3>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

LUIS ALBERT BALLESTEROS (1902-1968)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Arquitecte provincial de la Diputaci\u00f3, va dur a terme les seues obres m\u00e9s representatives durant aquests anys: Colegio de Sordomudos (planejat el 1945 sobre l\u2019antic pavell\u00f3 d\u2019oncologia i inaugurat a penes dos anys despr\u00e9s), Hospital General (projectat el 1945) i Casa de la Misericordia (amb projecte de 1947). A m\u00e9s, en aquesta \u00e8poca va emprendre, tamb\u00e9 per a la Diputaci\u00f3, la restauraci\u00f3 i ampliaci\u00f3 del Palau de la Generalitat (amb projecte de 1944), al qual va afegir una segona torrassa i algunes intervencions al Teatre Principal, sobretot al vest\u00edbul de l\u2019edifici, segons un projecte signat en 1945. Albert, que en els anys trenta havia estat una figura capital de l\u2019estilo racionalista a Val\u00e8ncia amb els seus projectes m\u00e9s auda\u00e7os per a la Diputaci\u00f3, abandona ara \u2013en part\u2013 l\u2019aparen\u00e7a moderna. En la postguerra s\u2019adapt\u00e0 a les modes i exig\u00e8ncies de l\u2019arquitectura del moment, per\u00f2 els seus sempre va construir els seus edificis amb disciplina i professionalitat. [D.S.M.] 
<\/p>\n\n\n\n

ANTONIO ARANDA MATA (1888-1979)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Destacat militar africanista, natural de Legan\u00e9s. Abans de la Guerra Civil particip\u00e0 en la repressi\u00f3 de la Revoluci\u00f3 d\u2019Ast\u00faries l\u2019octubre de 1934 i fou l\u2019encarregat de mantenir-hi l\u2019ordre els anys posteriors. El 1936 es rebel\u00b7l\u00e0 contra la Rep\u00fablica espanyola i aconsegu\u00ed que Oviedo i la conca minera quedaren en mans feixistes. Al capdavant del cos d\u2019ex\u00e8rcit de Gal\u00edcia va participar en l\u2019ofensiva de Llevant i va aconseguir arribar fins a la Mediterr\u00e0nia, separant el Principat de la resta de territori republic\u00e0. Posteriorment, va participar en l\u2019ocupaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i, acabada la guerra, fou nomenat capit\u00e0 general de la III Regi\u00f3 Militar amb seu a Val\u00e8ncia, cosa que el convertia, en la pr\u00e0ctica, en la m\u00e0xima autoritat del Pa\u00eds. S\u2019emparent\u00e0 amb les classes benestants valencianes, per mitj\u00e0 del matrimoni amb \u00c0frica Sala Gavarr\u00f3n, i va destacar en la defensa dels seus interessos econ\u00f2mics (per exemple, en el sector de la taronja). [A.G.]
<\/p>\n\n\n\n

ANTONIO AYMAT JORD\u00c1 (\u2026 -1969)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Militar d\u2019origen tarragon\u00ed, feu carrera al nord d\u2019\u00c0frica, on va ser ferit i ascendit. Fou coronel d\u2019infanteria durant la guerra, ocup\u00e0 c\u00e0rrecs relacionats amb la repressi\u00f3, com els de governador militar d\u2019Osca i de Tarragona \u2013ciutat on pos\u00e0 en pr\u00e0ctica t\u00e0ctiques d\u2019ocupaci\u00f3 que posteriorment aplicaria a Val\u00e8ncia. Entr\u00e0 a la capital del T\u00faria el mar\u00e7 de 1939 al capdavant de la Columna de Orden y Polic\u00eda de Ocupaci\u00f3n, encarregada, entre altres, de la detenci\u00f3 de \u00ablos elementos rojos peligrosos\u00bb. Gr\u00e0cies a les importants atribucions que tenia aquesta columna (en ordre p\u00fablic, propaganda i ordenaci\u00f3 econ\u00f2mica), fou una de les principals autoritats del moment. Posteriorment, fou tamb\u00e9 governador militar de Mallorca. [A.G.]
<\/p>\n\n\n\n

JUAN JOS\u00c9 BARCIA GOYANES (Santiago de Compostel\u00b7la, 26 de desembre de 1901-Val\u00e8ncia, 13 de juliol de 2003)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Doctor en Medicina per la Universitat de Santiago de Compostel\u00b7la, va obtenir la c\u00e0tedra d\u2019Anatomia de la Universitat de Salamanca el 1926, i des d\u2019all\u00ed es va traslladar a Val\u00e8ncia per a ocupar la c\u00e0tedra d\u2019Anatomia el 1929. Va ser deg\u00e0 de la Facultat de Medicina de Val\u00e8ncia des de 1945 fins a 1964 i, com a tal, va inaugurar els edificis destinats a la Facultat de Medicina i l\u2019Hospital Cl\u00ednic. Fou rector de la Universitat de Val\u00e8ncia des de 1965 fins a la seua jubilaci\u00f3 el 1971. [M.C.A.]
<\/p>\n\n\n\n

MANUEL BATLLE V\u00c1ZQUEZ (Alcoi, 15 d\u2019octubre de 1905-1977)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Militant de la Quinta Columna de Falange Espa\u00f1ola i catedr\u00e0tic de Dret Civil de les universitats de La Laguna i M\u00farcia, s\u2019incorpora a la de Val\u00e8ncia al setembre de 1937 i, al mar\u00e7 de 1939, prengu\u00e9 possessi\u00f3 del Rectorat. Fou rector de la Universitat de M\u00farcia entre 1944 i 1975. [M.C.A.]
<\/p>\n\n\n\n

ANTONIO CANO GONZ\u00c1LEZ (Los Pedrones, 3 de desembre de 1905-Val\u00e8ncia, 12 d\u2019abril de 1972)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El comissari Antonio Cano Gonz\u00e1lez va ser un dels agents de la Brigada Pol\u00edtico Social m\u00e9s actius durant la postguerra a Val\u00e8ncia. Comen\u00e7\u00e0 la seua carrera com a gu\u00e0rdia civil i el 1931 ingress\u00e0 a la Policia i va ser destinat a la Brigada Social de Barcelona. Fou distingit amb la Creu Roja militar amb distintiu blanc per la seua actuaci\u00f3 a l\u2019octubre de 1934, en qu\u00e8 va acudir voluntari a reprimir la revolta a Ast\u00faries. Expulsat de la Policia republicana en 1936, va formar part de la Quinta Columna a Val\u00e8ncia al costat del seu germ\u00e0 Miguel, falangista i m\u00e9s tard comissari de Policia. Va ser, durant d\u00e8cades, segons els nombrosos testimoniatges dels detinguts, el repressor m\u00e9s important de l\u2019antifranquisme a la ciutat. El r\u00e8gim el va recompensar amb nombrosos premis en met\u00e0l\u00b7lic, felicitacions i medalles al m\u00e8rit policial. Vivia al carrer Historiador Diago n\u00famero 3 i la seua filla, administrativa en la prefectura de la Gran Via, estava casada amb l\u2019inspector de la Brigada Social Jos\u00e9 Antonio Mart\u00edn de Le\u00f3n. Antonio Cano va morir el 1972, quan era cap superior de Policia de Val\u00e8ncia. [L.M.]<\/p>\n\n\n\n

LUIS CASANOVA GINER (Oliva, 1909-1999)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En 1945, la Delegaci\u00f3n Nacional de Informaci\u00f3n y Investigaci\u00f3n de la FET y de las JONS, informa sobre la ideologia dretana del personatge, de la seua vinculaci\u00f3 a la DRV i la Falange (carnet n\u00fam. 33 de Val\u00e8ncia) i de la seua fugida a Sevilla, on es pos\u00e0 a les ordres de Queipo de Llano. Pertany a la coneguda saga dels Casanova (Casanova Llopis, Casanova Bonora, Casanova Esteve, Casanova Giner) que participen en nombroses empreses (Banco de Valencia, IACSA, SOCUSA). Luis Casanova Giner es molt conegut per haver sigut president del VCF entre 1940 i 1959 i haver donat el nom a l\u2019estadi \u2013per iniciativa de Julio de Miguel\u2013 el 1969, nom que perdur\u00e0 fins al 1994. Fou tamb\u00e9 conseller delegat de la Compa\u00f1\u00eda Industrial Film Espanyol S.A. (CIFESA), productora i distribu\u00efdora de gran \u00e8xit en la postguerra. El 1964 tanc\u00e0 l\u2019empresa per la prohibici\u00f3 d\u2019exhibir La dolce vita<\/em>, per l\u2019exclusivitat de l\u2019estrena de la qual havia invertit molts diners. [J.S.]
<\/p>\n\n\n\n

JORGE COM\u00cdN VILAR (Val\u00e8ncia, 1890-1956) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pediatre. Despr\u00e9s de llicenciar-se en Medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia, es doctor\u00e0 a la de Madrid \u2013l\u2019\u00fanica universitat que atorgava aleshores el t\u00edtol de doctor\u2013 amb una tesi sobre el tractament de les lesions \u00f2ssies tuberculoses. Entre molts altres c\u00e0rrecs, fou cap del Servei de Malalties de la Inf\u00e0ncia de l\u2019Hospital Provincial de Val\u00e8ncia i director de l\u2019Escola de Puericultura. [X.G.F., \u00c0.M.V.]
<\/p>\n\n\n\n

RAFAEL CORT \u00c1LVAREZ (Val\u00e8ncia, 1881-1965)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Regidor en la Dictadura de Primo de Rivera i militant de la Dreta Regional Valenciana, fou home d\u2019absoluta confian\u00e7a d\u2019Ignasi Villalonga Villalba. Fou director de l\u2019Escola Industrial i de la Compa\u00f1\u00eda de Tranv\u00edas y Ferrocarriles de Valencia (CTFV), a m\u00e9s de president de la Diputaci\u00f3 Provincial (1941-1943) i membre de molts consells d\u2019administraci\u00f3, entre d\u2019altres d\u2019Hidroel\u00e9ctrica Espa\u00f1ola, Ferrocarril de Val\u00e8ncia a Castell\u00f3 de la Ribera, Uni\u00f3n El\u00e9ctrica Levantina, Valenciana de Autobuses, Sociedad Valenciana de Electricidad i Cooperativa Valenciana de Electricidad. [falta autoria]
<\/p>\n\n\n\n

JOS\u00c9 CORTS GRAU (Fortaleny, 1905-Val\u00e8ncia, 1995) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jurista valenci\u00e0 del qual s\u2019ha destacat la seua mediocritat pl\u00fambia i la seua ideologia dretana i pr\u00f2xima al feixisme. Va ser becari del Col\u00b7legi Major Sant Joan de Ribera (de l\u2019Opus) i, a Friburg, va rebre classes de Martin Heidegger. Especialitzat en Filosofia del Dret, en fou catedr\u00e0tic des de 1935 a Granada i des de 1941 a Val\u00e8ncia. Fou vicerector de la Universitat de Val\u00e8ncia entre 1947 i 1952 i rector entre 1952 i 1967, a m\u00e9s de procurador a les Corts en aquest darrer per\u00edode. Des de 1931 particip\u00e0 activament en la revista Acci\u00f3n Espa\u00f1ola<\/em>, dirigida per Ramiro de Maeztu, on establ\u00ed relacions amb Jos\u00e9 Calvo Sotelo, Jos\u00e9 Mar\u00eda Pem\u00e1n, Rafael Sanchez Mazas o Ernesto Gim\u00e9nez Caballero. A m\u00e9s de la tesi El pensamiento pol\u00edtico de Balmes<\/em>, \u00e9s autor de nombrosos llibres i treballs, i la seua ideologia queda ben sintetitzada en Motivos de la Espa\u00f1a eterna<\/em> (1943). El 1967 fou destitu\u00eft com a rector i substitu\u00eft per Jos\u00e9 Barcia Goyanes amb motiu de la primera vaga estudiantil massiva organitzada pel Sindicat d\u2019Estudiants. [J.S.]
<\/p>\n\n\n\n

TOM\u00c1S COS\u00cdAS (….)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

[Foto portada de la novel\u00b7la El camarada Dar\u00edo<\/em>]<\/p>\n\n\n\n

Policia de la Brigada Pol\u00edtico Social natural de la prov\u00edncia de Conca, va arribar a Val\u00e8ncia despr\u00e9s de combatre en la Divisi\u00f3n Azul va ser, amb Antonio Cano i Jos\u00e9 de Oleza, un dels repressors m\u00e9s actius a la ciutat. \u00c9s autor de l\u2019assaig La lucha contra el maquis en Espa\u00f1a<\/em> (Editora Nacional, 1956) i de la novel\u00b7la El camarada Dar\u00edo<\/em> (Premio Valencia de literatura, de la Diputaci\u00f3, el 1958). La premsa clandestina del PCE l\u2019acus\u00e0 de ser un dels inventors dels interrogatoris \u00abcon el detenido arrodillado sobre garbanzos\u00bb. A Val\u00e8ncia, visqu\u00e9 al carrer de Jes\u00fas, n\u00famero 50. Va rebre dues medalles al m\u00e8rit policial i, entre 1974 i 1976, fou cap superior de Policia a La Corunya. [L.M.]
<\/p>\n\n\n\n

MART\u00cd DOM\u00cdNGUEZ BARBER\u00c1 (Algemes\u00ed, 1908-Val\u00e8ncia, 1984) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Militant des de molt jove de la DRV, hagu\u00e9 de de fugir d\u2019Algemes\u00ed a l\u2019inici de la Guerra d\u2019Espanya, al final de la qual ocup\u00e0 diversos c\u00e0rrecs de responsabilitat en les \u00e0rees de cultura i turisme. Poeta i autor teatral, ben aviat s\u2019integr\u00e0 en els cercles del Centre de Cultura Valenciana i al juliol de 1940 actu\u00e0 com a mantenidor de la festa dels Jocs Florals a qu\u00e8 assistiren la filla i la dona de Franco. Fou un dels representants m\u00e9s coneguts del regionalisme valencianista tot i mantenir estrets lligams amb el primer franquisme. El 1949, a la mort de Teodor LLorente Falc\u00f3, fou nomenat director de Las Provincias<\/em>, c\u00e0rrec que ocup\u00e0 fins al mar\u00e7 de 1958, quan fou destitu\u00eft \u2013com tamb\u00e9 succe\u00ed amb el marqu\u00e8s del T\u00faria, alcalde de la ciutat\u2013 arran de la seua famosa conferencia \u00abVal\u00e8ncia, la gran silenciada\u00bb en protesta per la tardan\u00e7a de les ajudes promeses amb motiu de la riuada de 1957. [J.S.]<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

ENRIQUE ESTEVE HERN\u00c1NDEZ (\u00abFalangista Esteve\u00bb) (….)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Figura clau de FET y de las JONS abans de la Guerra Civil, on va arribar a ser conseller nacional i cap provincial en substituci\u00f3 d\u2019Adolfo Rinc\u00f3n de Arellano. Va morir iniciada la contesa i va acabar convertit, juntament amb les germanes Chab\u00e1s, en un dels \u00abm\u00e0rtirs\u00bb de la Falange valenciana en la postguerra. [J.C.C.]
<\/p>\n\n\n\n

SARA FERN\u00c1NDEZ G\u00d3MEZ (Zamora, 25 de desembre de 1889-Val\u00e8ncia)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Va estudiar Magisteri. El 1911 va ingressar a l\u2019Escola d\u2019Estudis Superiors de Magisteri i va formar part de la tercera promoci\u00f3 Ci\u00e8ncies d\u2019aquesta. El 1915 va prendre possessi\u00f3 a l\u2019Escola Normal d\u2019Ourense, on va treballar com a professora numer\u00e0ria i com a secret\u00e0ria durant deu anys. En 1925 es trasllad\u00e0 a la de Saragossa i en 1927 a la de Zamora, de la qual fou directora. Al maig de 1939 \u00e9s traslladada a Val\u00e8ncia, on \u00e9s nomenada directora de la Normal femenina a l\u2019octubre de 1945, c\u00e0rrec que ocup\u00e0 fins a la jubilaci\u00f3, el 1960. D\u2019ideologia conservadora, el seu catolicisme purificat marcar\u00e0 la formaci\u00f3 de les mestres valencianes durant la seua etapa directiva. [M.C.A.]<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

VICENTE GARC\u00cdA LL\u00c1CER (Val\u00e8ncia)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mestre, va exercir en la secci\u00f3 preparat\u00f2ria de l\u2019institut-escola de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza a Val\u00e8ncia (1934-1936). Membre de la DRV, es va afiliar a Falange al febrer de 1936 i va ser agent oficial del SIPM franquista durant la guerra. Membre de la Comisi\u00f3n Depuradora D1 del Magisterio de Val\u00e8ncia com a representant de FET y de las JONS i cap del SEM valenci\u00e0, va ser director de l\u2019Escuela de Orientaci\u00f3n y Aprovechamiento fundada en 1940 per a l\u2019estudi de xiquets i xiquetes \u00absuperdotados e infradotados\u00bb aplicant t\u00e8cniques objectives. Regent de l\u2019Escuela Graduada Aneja a la Normal masculina des de 1939, ha estat una de les persones m\u00e9s influents en la formaci\u00f3 del magisteri valenci\u00e0. [M.C.A.]<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

MODESTO GIM\u00c9NEZ DE BENTROSA Y S\u00c1ENZ CABALLERO (15 de juny de 1875-Val\u00e8ncia, 14 de setembre de 1948)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Catedr\u00e0tic de Geografia i Hist\u00f2ria de l\u2019Institut Llu\u00eds Vives de 1903 a 1937 (any en qu\u00e8 fou cessat) i director de l\u2019Institut Sant Vicent Ferrer des de 1939 fins que va morir. Va ser governador civil de Pamplona, Burgos i Alacant. Membre de l\u2019Ajuntament i la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, de la qual fou president entre 1921 i 1924, aix\u00ed com tamb\u00e9 de la Comisi\u00f3n Depuradora D2 del Magisterio Primario de Val\u00e8ncia. \u00c9s autor de nombrosos llibres de text d\u2019hist\u00f2ria. [M.C.A.]
<\/p>\n\n\n\n

JAVIER GOERLICH LLE\u00d3 (1886-1972) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Personalitat destacada de la societat valenciana de l\u2019\u00e8poca, el seu paper com a arquitecte major de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia va ser determinant en el per\u00edode estudiat. Arquitecte prol\u00edfic, va dur a terme un nombre molt important d\u2019obres p\u00fabliques i privades. Entre les primeres destaquen el Mercat d\u2019Abastos, el projecte del qual \u00e9s anterior al per\u00edode estudiat (1935-1936), i la construcci\u00f3 del Monumento a los Ca\u00eddos (amb projecte de 1943), a m\u00e9s d\u2019un nombre significatiu de grups d\u2019habitatges socials realitzats principalment per a l\u2019Ajuntament. Va ser responsable, a m\u00e9s, de les reformes urbanes realitzades en l\u2019\u00e8poca; com ara la construcci\u00f3 de l\u2019avinguda de l\u2019Oest, iniciada a partir de 1940, que fou especialment determinant. Com a arquitecte privat, tingu\u00e9 una activitat molt intensa i \u00e9s autor de nombrosos edificis, alguns de molt importants. En aquest sentit, finalitz\u00e0 durant aquest per\u00edode les obres del Banco de Valencia, inaugurat el 1942, l\u2019autoria del qual comparteix amb Almenar, Dav\u00f3 i Traver. [D.S.M.]
<\/p>\n\n\n\n

JUAN ANTONIO G\u00d3MEZ TR\u00c9NOR (1897-1983)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Representant de l\u2019aristocr\u00e0tica nissaga dels Tr\u00e9nor per dues vies \u2013fill de Mar\u00eda de las Mercedes Tr\u00e9nor i Palavicino i casat amb Elvira Tr\u00e9nor i Mor\u00f3der, comtessa de Tr\u00e9nor\u2013, encara que s\u2019havia llicenciat en Dret, prefer\u00ed dedicar-se a la defensa dels negocis familiars (eren grans terratinents) i a la pr\u00e0ctica esportiva. Quan es va produir la rebel\u00b7li\u00f3 militar es trobava a l\u2019Estat franc\u00e9s, on s\u2019encarreg\u00e0 de recollir recursos econ\u00f2mics per als feixistes. Tamb\u00e9 viatj\u00e0 a Roma per aconseguir avions i material de guerra. Des de 1938 fou pilot de l\u2019aviaci\u00f3 rebel. Com a gran terratinent, fou vocal en la Comissi\u00f3 d\u2019Incorporaci\u00f3 Industrial i Mercantil n\u00fam. 3, i despr\u00e9s de la guerra en la Junta d\u2019Obres del Port. Tamb\u00e9 fou delegat d\u2019Excombatientes de FET y de las JONS, tinent d\u2019alcalde de Val\u00e8ncia de la segona comissi\u00f3 gestora franquista i directiu de la Federaci\u00f3 Sindical d\u2019Agricultors Arrossers (estructura que s\u2019enquadraria en la CNS, i que acabaria presidint) i de la Cambra Oficial Agr\u00edcola. L\u2019abril de 1943 rellev\u00e0 el bar\u00f3 de C\u00e0rcer com a alcalde de Val\u00e8ncia. Amb la mis\u00e8ria i l\u2019estraperlo a l\u2019ordre del dia, el seu mandat fou continuista, per b\u00e9 que l\u2019escassetat de recursos decant\u00e0 el protagonisme m\u00e9s cap a la pompa i el folklore que no pas cap als projectes urban\u00edstics: les Falles reberen especial atenci\u00f3 i foren assimilades definitivament pel r\u00e8gim. Tamb\u00e9 fou procurador a les Corts, primer com a representant de l\u2019Administraci\u00f3 local i despr\u00e9s, fins al 1958, com a representat dels grans agricultors. Hagu\u00e9 de deixar l\u2019alcaldia per motius de salut el 1947, per\u00f2 continua vinculat a la patronal arrossera. [A.G.]
<\/p>\n\n\n\n

RAM\u00d3N GORDILLO CARRANZA (Salamanca, 1893-Val\u00e8ncia, 1968)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estudi\u00e0 primerament a Val\u00e8ncia i despr\u00e9s a B\u00e8lgica, on es gradu\u00e0 com a enginyer. Al maig de 1941 fou nomenat cap del Servicio Provincial de Artesan\u00eda i el 1942 president de la Fira Mostrari Internacional, que no s\u2019havia celebrat des de 1936, c\u00e0rrec que va mantenir molts anys. Aix\u00ed mateix, en la postguerra va presidir la C\u00e1mara de Comercio, Industria y Navegaci\u00f3n de Valencia i la Uni\u00f3n de Ferias Internacionales. [J.S.]
<\/p>\n\n\n\n

JOS\u00c9 MAR\u00cdA HARO SALVADOR (Xest, 24 de abril de 1904-Val\u00e8ncia, 6 de agost de 1965)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mestre i llicenciat en Dret per la Universitat de Val\u00e8ncia, va ser membre de l\u2019Associaci\u00f3 Cat\u00f2lica de Propagandistes i des de 1926, d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica, on fou president de la secci\u00f3 d\u2019homes entre 1942 i 1954. Va exercir diversos c\u00e0rrecs en la Magistratura del Treball i va col\u00b7laborar estretament amb l\u2019arquebisbe Olaechea. Fou president de la Junta Provincial de Primera Ense\u00f1anza (1939-1943) i va participar en la creaci\u00f3 de l\u2019Asociaci\u00f3n Cat\u00f3lica de Maestros de Val\u00e8ncia (1947). \u00c9s una de les persones amb m\u00e9s influ\u00e8ncia en el magisteri valenci\u00e0 des d\u2019una perspectiva cat\u00f2lica. [falta autoria]
<\/p>\n\n\n\n

VICENTE IBORRA GIL (<\/strong>Val\u00e8ncia<\/strong><\/a>, <\/strong>1898<\/strong><\/a>–<\/strong>1964<\/strong><\/a>)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Empresari i pol\u00edtic, comen\u00e7\u00e0 la seua activitat empresarial amb l\u2019exportaci\u00f3 de cre\u00eflla i en la immediata postguerra inici\u00e0 una important expansi\u00f3 empresarial: COFRUNA, TRAFUME, Docks, FESA, Banco de Valencia, Banco Central, Mutua Levantina de Seguros. Amb una forta projecci\u00f3 social, fou president de l\u2019Ateneo Mercantil i el 1959 va succeir a Luis Casanova com a president del Valencia C. F. [J.S.]
<\/p>\n\n\n\n

VALERIANO JIM\u00c9NEZ DE LAIGLESIA (….)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un dels promotors m\u00e9s importants del per\u00edode, aquest enginyer va desenvolupar una intensa activitat professional, principalment en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic, per\u00f2 tamb\u00e9 en el privat. Sota la denominaci\u00f3 de l\u2019empresa Valeriano Jim\u00e9nez de Laiglesia, fundada el 1940, o b\u00e9 de la posterior Compa\u00f1\u00eda Levantina de Edificaci\u00f3n y Obras P\u00fablicas S.A. (CLEOP), a partir de 1946 va dur a terme les obres de l\u2019Hospital d\u2019infecciosos, el Mercat d\u2019Abastos, l\u2019Hospital Provincial, el Col\u00b7legi de Sordmuts, el Monumento a los Ca\u00eddos, la urbanitzaci\u00f3 dels terrenys circumdants de la pla\u00e7a de bous i els treballs de millora i reconstrucci\u00f3 realitzats a l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, a m\u00e9s de ser adjudicatari de les obres del Pla General d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica (paralitzat durant la Guerra Civil) i constructor dels posteriors grups escolars de la Torre, Teodor Llorente, etc. Com a promotor d\u2019habitatge residencial, destaca la construcci\u00f3 de l\u2019edifici Jim\u00e9nez de Laiglesia, situat a la pla\u00e7a d\u2019Am\u00e8rica 3, i carrers Cirilo Amor\u00f3s, 92, i Serrano Morales,13, que va ser projectat per Javier Goerlich, amb qui treballava habitualment. [D.S.M.]
<\/p>\n\n\n\n

RAM\u00d3N LAPORTA (Garcihern\u00e1ndez, Salamanca, 1899-Madrid, 1965) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Constitueix una de les figures pol\u00edtiques del r\u00e8gim m\u00e9s importants dels anys quaranta i cinquanta. Va ser \u00abcamisa vieja\u00bb de Falange a Salamanca, i va acabar sent cap provincial d\u2019aquesta entitat a la mateixa ciutat. Despr\u00e9s de la contesa va ocupar el c\u00e0rrec de governador civil d\u2019Albacete, fins que fou nomenat governador de Val\u00e8ncia el 1943, c\u00e0rrec que va ocupar fins 1950, i del qual va ser substitu\u00eft per Diego Salas Pombo. De tend\u00e8ncia fortament falangista, la seua tasca pol\u00edtica va arraconar els homes provinents d\u2019altres forces pol\u00edtiques, com ara de la Dreta Regional Valenciana. Al final de 1949, aplicant l\u2019anomenada \u00abLey de vagos y maleantes\u00bb, va escometre una campanya p\u00fablica contra els captaires i la poblaci\u00f3 indigent de la capital. Despr\u00e9s del seu cessament com a governador, va acabar ampliant la n\u00f2mina de procuradors en les Corts franquistes i va ser membre del Consell Nacional de FET y de las JONS fins que va morir. [J.C.C.]
<\/p>\n\n\n\n

RICARDO LLOPIS LLORENTE (Onda, 1906-Val\u00e8ncia, 1963)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tisi\u00f2leg. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Val\u00e8ncia el 1930, es va doctorar a Madrid l\u2019any seg\u00fcent amb una tesi sobre el tractament de la intoxicaci\u00f3 per estricnina. Entre 1934 i 1963 va ser director del Dispensario Antituberculoso de l\u2019Instituto Provincial de Higiene, dependent del Patronato Nacional de la Lucha Antituberculosa. Ingress\u00e0 l\u2019any 1955 a la Real Academia de Medicina de Valencia, on pronunci\u00e0 per a l\u2019ocasi\u00f3 un discurs titulat \u00abMatrimonio y tuberculosis\u00bb. [X.G.F., \u00c0.M.V.]
<\/p>\n\n\n\n

JOAQU\u00cdN MALDONADO ALMENAR (1907-2009)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Advocat i corredor de comer\u00e7, militant de la DRV, abans del 18 de juliol va ser cap dels grups d\u2019acci\u00f3 del districte de la Universitat que es van crear en connexi\u00f3 amb la Junta Militar colpista, i tamb\u00e9 delegat per a la recaptaci\u00f3. Al juliol de 1936 era enlla\u00e7 directe amb els militars disposats a rebel\u00b7lar-se contra la Rep\u00fablica, que es van reunir en el seu domicili. Va ser detingut i va passar tres mesos a la pres\u00f3, per\u00f2 a l\u2019agost de 1937 va fugir a la zona franquista. Col\u00b7labor\u00e0 en el SIPM a les ordres del coronel Ungr\u00eda a l\u2019estranger i en territori rebel, i despr\u00e9s fou tinent provisional auxiliar d\u2019E. M. en la Divisi\u00f3 58 i en la Secci\u00f3 SIPM de l\u2019Ej\u00e9rcito de Levante. En l\u2019ocupaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, va ser secretari pol\u00edtic del governador civil fins a finals de 1939, quan va dimitir. El 1940 fou nomenat secretari del Colegio de Corredores de Comercio i de 1946 a 1957 en fou s\u00edndic-president. De 1955 a 1963 tamb\u00e9 va ser president de l\u2019Ateneo Mercantil. [A.G.R.]<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

JOAQU\u00cdN MANGLANO Y CUCAL\u00d3 DE MONTULL (1892-1985)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nascut a Val\u00e8ncia, era el fill major d\u2019una important fam\u00edlia aristocr\u00e0tica. Estudi\u00e0 Dret i Filosofia i Lletres, per\u00f2 es dedic\u00e0 des de ben jove a la pol\u00edtica i els negocis familiars (heret\u00e0, entre altres, grans fiques de tarongers a la Plana). Vinculat als sindicats cat\u00f2lics i a diversos partits de dretes, el 1919 obtingu\u00e9 l\u2019acta de diputat pel districte d\u2019Alboc\u00e0sser. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou regidor de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia i, en proclamar-se la Rep\u00fablica espanyola, es va erigir en l\u00edder del carlisme valenci\u00e0. Durant la Guerra Civil col\u00b7labor\u00e0 activament amb els feixistes com a representant carlista i ocup\u00e0 c\u00e0rrecs dins del partit \u00fanic despr\u00e9s de la unificaci\u00f3, tot i que amb constants enfrontaments amb els falangistes. Acompany\u00e0 les tropes franquistes en l\u2019avan\u00e7 per terres valencianes i, quan es va ocupar Val\u00e8ncia, en fou nomenat alcalde, c\u00e0rrec que conserv\u00e0 fins el 1943. Despr\u00e9s pass\u00e0 a un segon pla pol\u00edtic, per\u00f2 conserv\u00e0 un gran protagonisme en la defensa dels interessos econ\u00f2mics de l\u2019oligarquia valenciana i sempre amb el favor del General\u00edsimo, que el 1950 li conced\u00ed el t\u00edtol de Grande de Espa\u00f1a. [A.G.]
<\/p>\n\n\n\n

JOS\u00c9 MANGLANO SELVA (Val\u00e8ncia, 1909-1961)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

De fam\u00edlia aristocr\u00e0tica i emparentat amb el bar\u00f3 de C\u00e0rcer, era casat amb Maria Llu\u00efsa Mas i Ferrero. Fou militar de carrera, per\u00f2 no renunci\u00e0 a l\u2019activisme pol\u00edtic: provinent de Renovaci\u00f3n Espanyola, el 1935 s\u2019afili\u00e0 a Falange i actu\u00e0 com a enlla\u00e7 entre el grupuscle feixista i l\u2019Ex\u00e8rcit. En esclatar la guerra es trobava en zona republicana, per\u00f2 aconsegu\u00ed creuar el front per incorporar-se a la 5a divisi\u00f3 d\u2019Arag\u00f3. Fou ascendit a comandant i agregat al cos d\u2019ex\u00e8rcit de Castell\u00e0, amb el qual particip\u00e0 en l\u2019ocupaci\u00f3 de Barcelona. El 1941 pass\u00e0 a la policia armada. Durant la postguerra, va prestar serveis com a ajudant a la Regional de Milicias de FET y de las JONS, fou tamb\u00e9 cap de mil\u00edcies del SEU i secretari local de FET y de las JONS. Pel setembre de 1947 fou nomenat alcalde de Val\u00e8ncia, per la qual cosa tamb\u00e9 esdevingu\u00e9 procurador a les Corts. Sota el seu mandat s\u2019executaren importants projectes especulatius, com els enderrocaments de l\u2019antiga Ciutadella o de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Bartomeu. La seua f\u00f3rmula per combatre la mis\u00e8ria i el malestar de l\u2019\u00e8poca fou l\u2019exaltaci\u00f3 religiosa, inclosa la festiva. [A.G.]
<\/p>\n\n\n\n

FAUSTO MART\u00cdNEZ CASTILLEJO (Conca, ?-Val\u00e8ncia, 1 de febrer de 1951)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Va estudiar Magisteri i va ingressar a l\u2019Escola d\u2019Estudis Superiors de Magisteri. Va exercir c\u00e0tedres en les escoles normals de Lle\u00f3, Ourense i Zamora. El 1939 fou traslladat a la Normal de Val\u00e8ncia, on va ser professor numerari i director de la unificada fins al 1945 i de la masculina fins al 1951. Membre de FET y de las JONS i cap provincial del SEM, va ser diputat provincial, regidor de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia i tinent d\u2019alcalde en 1947. Va ser president de la Comisi\u00f3n Depuradora D2 del Magisterio Primario. [M.C.A.]
<\/p>\n\n\n\n

JULIO DE MIGUEL MART\u00cdNEZ DE BUJANDA (Madrid, 1914-Val\u00e8ncia, 2002)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Regidor de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia (1939-1943 i 1951-1955) i home d\u2019absoluta fidelitat al r\u00e8gim franquista, es cas\u00e0 amb Aurora Aynat D\u00edaz, directora provincial de la Secci\u00f3n Femenina. Comen\u00e7\u00e0 exercint d\u2019advocat en el sector agr\u00edcola per\u00f2 prompte esdevingu\u00e9 una figura clau en l\u2019exportaci\u00f3 de c\u00edtrics (Agruna, Cofruna, Uni\u00f3n Territorial de Cooperativas, Sindicato de Frutas y Hortalizas) i, posteriorment, el 1972, del Comit\u00e9 de Gesti\u00f3n para la Exportaci\u00f3n de C\u00edtricos. [falta autoria]
<\/p>\n\n\n\n

LUIS MOLERO MASSA (1907-1966) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Llicenciat en Dret, carrera que va exercir a Val\u00e8ncia, va ser, a m\u00e9s, un conegut autor de teatre durant la postguerra. Entre la seua producci\u00f3 esc\u00e8nica podem destacar Una mujer del siglo <\/em>xx<\/em>, Ella, \u00e9l y un pobre hombre<\/em> i Palace Hotel<\/em>. \u00c9s autor d\u2019algunes novel\u00b7les, entre les quals Barrio de Salamanca<\/em> i El amor lleva gafas de sol<\/em>. Tamb\u00e9 va escriure La horda en el \u00abLevante feliz\u00bb: visto y vivido en la revoluci\u00f3n roja (un relato verdad de cuanto ocurri\u00f3? en la Valencia roja desde el 19 de julio de 1936 al 29 de marzo de 1939)<\/em>, publicat per FET y de las JONS el 1939 i que constitueix una visi\u00f3 dels revoltats de la Guerra Civil a la ciutat, especialment de la vict\u00f2ria franquista. [falta autoria]
<\/p>\n\n\n\n

FRANCISCO MOROTE GREUS (Val\u00e8ncia, 21 de febrer de 1870-17 de novembre de 1941)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Llicenciat i doctor en Ci\u00e8ncies Fisicoqu\u00edmiques, auxiliar de la Facultat de Ci\u00e8ncies a Saragossa, el 1897 pren possessi\u00f3 de la c\u00e0tedra d\u2019Agricultura a l\u2019Institut de Granada, fins al 1905, quan es trasllada a Val\u00e8ncia, on es qued\u00e0 treballant a l\u2019Institut LLu\u00cds Vives fins que es va jubilar. Va ser director del centre des de 1915 fins a 1937, quan fou declarat cessant. Rehabilitat el 1939, va tornar a ser-ne director fins al 1941. Membre de la directiva de Lo Rat Penat, regidor de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia (1924-1927), director honorari del Centre de Cultura Valenciana, va ser president de la Comisi\u00f3n Depuradora D1 del Magisterio Primario i membre de la Comisi\u00f3n Depuradora C del Profesorado de Secundaria, totes dues de Val\u00e8ncia. [M.C.A.]<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

JOS\u00c9 DE OLEZA ZAFORTEZA (Palma, 1 d\u2019abril de 1920-Val\u00e8ncia, 8 de mar\u00e7 de 2017)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

[Foto arxiu familiar]<\/p>\n\n\n\n

Descendent d\u2019una fam\u00edlia de la noblesa mallorquina, Oleza es va enrolar en el b\u00e0ndol franquista durant la Guerra Civil i va ser destinat al Regimiento Mixto de Caballer\u00eda n\u00fam. 13 fins al 1942, data en la qual ingressa en la Brigada Pol\u00edtico Social. Va rebre dues medalles al m\u00e8rit policial i entre 1974 i 1976 va ser cap superior de Policia a Val\u00e8ncia i, breument, a Sevilla. Al novembre de 1976 va ser nomenat comissari general d\u2019investigaci\u00f3 pel ministre de Governaci\u00f3, Rodolfo Mart\u00edn Villa. El seu nebot, el catedr\u00e0tic em\u00e8rit Joan Oleza, va formar part del PCE en la clandestinitat. [L.M.]<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

JOS\u00c9 OMBUENA ANTI\u00d1OLO (Val\u00e8ncia, 1915-1992)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Periodista i escriptor. Llicenciat en Dret, inici\u00e0 la carrera de periodista en el diari Las Provincias<\/em> al principi de la d\u00e8cada dels trenta. Durant la guerra, conegudes les seues tend\u00e8ncies reaccion\u00e0ries, estigu\u00e9 uns dies tancat a la txeca de Santa \u00darsula, per\u00f2 despr\u00e9s fou alliberat. Quan les tropes feixistes van ocupar la ciutat, col\u00b7labor\u00e0 en el peri\u00f2dic de propaganda militar Avance<\/em> \u2013s\u2019estren\u00e0 en el primer n\u00famero amb un poema en homenatge a Jos\u00e9 Antonio. Posteriorment, treball\u00e0 per a diversos mitjans del Movimiento, fins que, el 1951, torn\u00e0 a la redacci\u00f3 de Las Provincias<\/em>. Despr\u00e9s de la riuada i amb la necessitat de tancar files amb el r\u00e8gim, assum\u00ed la direcci\u00f3 del peri\u00f2dic, del qual tamb\u00e9 n\u2019esdevingu\u00e9 propietari. Sota la seua direcci\u00f3, Las Provincias<\/em> referm\u00e0 la submissi\u00f3 als poders centrals i, amb el temps, es convert\u00ed en l\u2019altaveu i promotor del blaverisme i el b\u00fanquer barraqueta. [A.G.]
<\/p>\n\n\n\n

LUIS ORGAZ (Vit\u00f2ria-Gasteiz, 1881-Madrid, 1946)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Destacat africanista. Fou desterrat a Can\u00e0ries per participar en l\u2019al\u00e7ament de Sanjurjo, i all\u00e0 s\u2019implic\u00e0 en els preparatius del colp d\u2019estat. Despr\u00e9s del 18 de juliol, fou membre de la Junta de Defensa Nacional, des d\u2019on defens\u00e0 la candidatura de Franco al Mando \u00danico. El 1937 fou nomenat conseller nacional de FET y de las JONS i, poc abans d\u2019acabar la guerra, cap de l\u2019Ej\u00e9rcito de Levante. Fou el m\u00e0xim responsable de l\u2019ocupaci\u00f3 militar de Val\u00e8ncia i, sota la seua protecci\u00f3, molts tradicionalistes ocuparen importants c\u00e0rrecs en la nova administraci\u00f3. Era coneguda tamb\u00e9 la seua enemistat amb els sectors falangistes. En acabar la guerra, des del juliol de 1939, exerc\u00ed durant dos anys de capit\u00e0 general de la IV Regi\u00f3n (Principat de Catalunya) on sign\u00e0 nombroses penes de mort. Posteriorment fou enviat de nou al Marroc com a alt comissari (1941-1945). Va faltar el 1946 essent cap de l\u2019Estat Major. [A.G.]
<\/p>\n\n\n\n

EUSTAQUIO PARDO ZURILLA (…)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Natural de Conca, va ser nomenat cap superior de Policia de Val\u00e8ncia el 2 de desembre de 1944. Considerava que \u00abel comunismo sovi\u00e9tico tuvo siempre a Espa\u00f1a como uno de los m\u00e1s golosos objetivos\u00bb. La repressi\u00f3 policial de la postguerra a Val\u00e8ncia va quedar sota la seues ordres i el 1952 li fou concedida la medalla al m\u00e8rit policial per desarticular \u00abmuy repetidas veces el Comit\u00e9 Regional y las grandes organizaciones comunistas\u00bb de la ciutat. [L.M.]<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

FRANCISCO JAVIER PLANAS DE TOVAR (1883-1961)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nascut a Puerto Pr\u00edncipe (probablement l\u2019actual Camag\u00fcey cubana) va fer carrera militar, amb els corresponents serveis a les col\u00f2nies africanes, on ja destac\u00e0 en tasques repressives i entr\u00e0 en contacte amb alguns dels alts comandaments militars que posteriorment liderarien el colp d\u2019estat. Quan es produ\u00ed la rebel\u00b7li\u00f3 es trobava a Toledo, per\u00f2 no dins de l\u2019alc\u00e0sser. Una vegada incorporat a l\u2019ex\u00e8rcit feixista, s\u2019especialitz\u00e0 en tasques repressives a la rereguarda, on deix\u00e0 nombrosos testimonis de la seua crueltat. Fou nomenat governador civil de Val\u00e8ncia el 2 de mar\u00e7 de 1939 i en prengu\u00e9 possessi\u00f3 el 31 de mar\u00e7. De manera prou excepcional per la durada, ocup\u00e0 el c\u00e0rrec fins al 14 d\u2019abril de 1943. La repressi\u00f3 i l\u2019enfrontament amb les jerarquies de la Falange marcaren el seu mandat. Posteriorment, es trasllad\u00e0 a Madrid per treballar a la Presid\u00e8ncia del Govern espanyol com a delegat nacional dels Servicios Documentales, l\u2019organisme que gestionava l\u2019anomenat Archivo de Salamanca, \u00e9s a dir, el fitxer pol\u00edtic i policial m\u00e9s important del r\u00e8gim. [A.G.]
<\/p>\n\n\n\n

EMILIA RANZ AUL\u00c9S (Logro\u00f1o, 17 d\u2019agost de 1875- ?)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mestra i professora de Normal, va exercir en la Normal Femenina de Guip\u00fascoa (1901) i de Val\u00e8ncia (1902), on va exercir el c\u00e0rrec de directora des de 1909 fins a l\u2019abril de 1931, quan va presentar la dimissi\u00f3. Durant aquest per\u00edode va tenir lloc la separaci\u00f3 de Carmen Garc\u00eda de Castro de la seua c\u00e0tedra de la Normal mitjan\u00e7ant expedient disciplinari incoat per la Universitat de Val\u00e8ncia, en ser acusada de la difusi\u00f3 d\u2019idees perilloses. Jubilada for\u00e7osa el 1937, fou rehabilitada el 1939 i directora de la Normal de manera provisional. Va ser secret\u00e0ria de la Comisi\u00f3n Depuradora C del Profesorado de Secundaria de Val\u00e8ncia. [M.C.A.]<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

ADOLFO RINC\u00d3N DE ARELLANO GARC\u00cdA (1910-Val\u00e8ncia, 2006)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fill de metge republic\u00e0, des de la joventut va militar en grups amb ideologia contr\u00e0ria al Govern constitu\u00eft despr\u00e9s de 1931, i aix\u00ed, despr\u00e9s del seu pas per grups mon\u00e0rquics, va militar en les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista. Va recolzar el cop militar conegut com \u00abla Sanjurjada\u00bb el 1932 i finalment va jugar un paper fonamental en la creaci\u00f3 de la Falange valenciana el 1934. Amb l\u2019esclat del conflicte armat, al juliol de 1936, va assaltar l\u2019ambaixada espanyola de Roma, al Quirinal, i el vaixell Ebro<\/em>, protagonitzant, des de la dist\u00e0ncia, l\u2019exaltaci\u00f3 i un suport decidit a la revolta militar. A partir d\u2019ac\u00ed va tornar a la pen\u00ednsula i es va incorporar a files, particip\u00e0 en diverses accions de la mil\u00edcia de Falange, primer en el front d\u2019Andalusia i despr\u00e9s a Terol i Albarras\u00ed. Fou cap provincial de Falange despr\u00e9s de 1939, c\u00e0rrec que ocup\u00e0 fins el 1943, data en qu\u00e8 va ser designat president de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia. Posteriorment va ser nomenat per a altres c\u00e0rrecs dins de la dictadura, com per exemple alcalde de Val\u00e8ncia de 1958 a 1969 i conseller nacional del Movimiento a proposta directa de Franco des de 1972 fins a la fi de la instituci\u00f3. [J.C.C.]<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

FERNANDO RODR\u00cdGUEZ-FORNOS GONZ\u00c1LEZ (Salamanca, 31 d\u2019agost de 1883-Val\u00e8ncia, 8 de novembre de 1951). <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Doctor en Medicina per la Universitat Central de Madrid, va exercir de catedr\u00e0tic de Patologia M\u00e8dica en la Facultat de Medicina de Val\u00e8ncia (1911), de la qual va ser deg\u00e0 el 1931, any en qu\u00e8 tamb\u00e9 fou nomenat Fill Predilecte de la ciutat de Val\u00e8ncia. Va ser rector de la Universitat de Val\u00e8ncia entre 1934 i 1936, despr\u00e9s va exercir com a catedr\u00e0tic a la Universitat de Salamanca i torn\u00e0 a la de Val\u00e8ncia el 1939, on va ser rector entre 1941 i 1951. Va ser tamb\u00e9 procurador a les Corts. [M.C.A.]
<\/p>\n\n\n\n

MARIANA RUIZ VALLECILLO (Ronda, 1892-Val\u00e8ncia, ?)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mestra de professi\u00f3, va estudiar a l\u2019Escuela de Estudios Superiores de Magisterio. Fou professora de \u00abLabores\u00bb a l\u2019Escuela Normal de Ja\u00e9n (1917-1920), directora de l\u2019Academia Teresiana de Madrid (1918-1920), resid\u00e8ncia femenina creada pel pare Poveda, i inspectora d\u2019ensenyament primari a \u00c0vila (1920-1927) i Val\u00e8ncia (1928, destitu\u00efda el 1937). Es va incorporar a Inspecci\u00f3 el 1939, i el 1953 fou nomenada inspectora en cap fins que es va jubilar. Tamb\u00e9 va ser secret\u00e0ria de la Comisi\u00f3n Depuradora D1 del Magisterio Primario de Val\u00e8ncia. [M.C.A.]
<\/p>\n\n\n\n

JOS\u00c9 SERRATOSA NADAL (Val\u00e8ncia, 1893-1983)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fundador de la C\u00eda. Valenciana de Cementos Portland en 1917, junt amb el seu germ\u00e0 Alfredo. Els dos es casaren amb les dues germanes Ridaura, filles de Rafael Ridaura Soria (Docks) comen\u00e7ant aix\u00ed la hist\u00f2ria d\u2019una saga (Serratosa Ridaura, Serratosa Lujan, Serratosa Caturla\u2026). Jos\u00e9 Serratosa Nadal feu donatius a la FET y de las JONS i pass\u00e0 a la zona nacional utilitzant l\u2019ambaixada de M\u00e8xic. Finalitzada la guerra, continu\u00e0 l\u2019expansi\u00f3 dels seus negocis (Docks, SAICA, SOGEA, Porlan Ib\u00e9rica\u2026). Despr\u00e9s de la venda de l\u2019empresa a CEMEX el 1992, es cre\u00e0 el holding inversor Nefinsa que, l\u2019any 2005, assolia una xifra de negocis de 1.663 milions d\u2019euros i tenia m\u00e9s de 7.000 treballadors. El 2007 es va produir una escissi\u00f3 familiar i es va crear el grup Zriser. [J.C.C.]
<\/p>\n\n\n\n

DIEGO SEVILLA ANDR\u00c9S (….)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Secretari de Magistratura del Trabajo, va ser membre de la Federaci\u00f3n Regional de Estudiantes Cat\u00f3licos quan estudiava Dret i despr\u00e9s de la Derecha Regional Valenciana. Va guanyar per concurs la pla\u00e7a de secretari de jurats mixtos el 1935. Apoderat i president de taula en les eleccions de febrer de 1936, el 19 de juliol era cap d\u2019un dels grups armats colpistes de Val\u00e8ncia. Va fugir a Barcelona i des d’all\u00ed, al gener de 1937, via Fran\u00e7a, va passar a la \u00abzona nacional\u00bb per Irun. Es va afiliar a FET y de las JONS al mar\u00e7 i va ser restitu\u00eft com a funcionari a l\u2019agost. Fou militar voluntari en el front des de gener de 1938 fins al final de la guerra amb el grau de cap de sapadors i propagandista. Arribaria a ser catedr\u00e0tic de Dret Pol\u00edtic. El seu germ\u00e0 Andr\u00e9s Sevilla va tenir una traject\u00f2ria ultra encara m\u00e9s radical: de tradicionalista el 1933 a falangista el 1934, excaptiu, excombatent de l\u2019ex\u00e8rcit rebel i voluntari de la Divisi\u00f3n Azul. [A.G.R.]
<\/p>\n\n\n\n

VICENTE TRAVER TOM\u00c1S (1888-1966) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Destac\u00e0 en aquests anys per ser l\u2019arquitecte dioces\u00e0 que va dur a terme els projectes m\u00e9s importants de l\u2019Esgl\u00e9sia pel que fa a construccions. En finalitzar la guerra va dirigir els treballs per a recuperar el culte a la Catedral i reconstruir el Palau Arquebisbal; el 1944 va projectar, i despr\u00e9s va construir, el Seminari Metropolit\u00e0 de Montcada, \u00e9s a dir, va dotar l\u2019Esgl\u00e9sia dels seus espais m\u00e9s representatius i de poder. A m\u00e9s, durant aquests anys, encara es pensa com a possible la construcci\u00f3 d\u2019una gran bas\u00edlica dedicada a la Mare de D\u00e9u, el projecte de la qual va signar en 1930. [D.S.M.]
<\/p>\n\n\n\n

VICENTE VALLS GADEA (1895-1974) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Va ser, durant aquest per\u00edode, l\u2019arquitecte municipal responsable de les construccions sanit\u00e0ries i escolars. Entre les primeres, va dur a terme l\u2019Hospital Municipal para Infecciosos, que despr\u00e9s seria l\u2019Hospital del Cid, i fou tamb\u00e9 responsable de les \u00abGotas de Leche\u00bb i els dispensaris d\u2019higiene infantil promoguts per l\u2019Ajuntament, entre els quals hi havia el del districte de la Devesa i el del Bot\u00e0nic \u2013projectes que sign\u00e0 el 1944. Quant als grups escolars, va dissenyar alguns centres de promoci\u00f3 municipal dins del programa de construccions d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica: el grup escolar Padre Manj\u00f3n al barri de la Torre, projecte de 1944; el grup escolar Teodoro Llorente, amb projecte de 1945 i ampliaci\u00f3 de 1948, i el grup escolar Salvador Tuset a Benicalap, amb pl\u00e0nols signats el 1947. Aix\u00ed mateix, va construir per a l\u2019Ajuntament les estacions sanit\u00e0ries, situades als afores de la ciutat, que servien per a inspeccionar les mercaderies que entraven a Val\u00e8ncia. Valls Gadea va ser autor tamb\u00e9 de la casa natal\u00edcia de Sant Vicent Ferrer utilitzant el revival<\/em> g\u00f2tic per a compondre el disseny d\u2019aquest edifici singular, amb projectes de 1940 i 1944. [D.S.M.]
<\/p>\n\n\n\n

CLAUDIO V\u00c1ZQUEZ MART\u00cdNEZ (Morata de Taju\u00f1a, 9 de desembre de 1881-?)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mestre de professi\u00f3, va estudiar en la segona promoci\u00f3 de Lletres de l\u2019Escola d\u2019Estudis Superiors de Magisteri. Llicenciat tamb\u00e9 en Filosofia i Lletres i Dret, fou professor numerari a les escoles normals d\u2019Oviedo, Sevilla, Barcelona i Val\u00e8ncia (1922). Va exercir de professor de l\u2019Institut Llu\u00eds Vives de Val\u00e8ncia, i va ser separat de la doc\u00e8ncia per ordre ministerial del 19 de setembre de 1936. Fou membre de la DRV des de la fundaci\u00f3, de la Congregaci\u00f3n Mariana del Magisterio i del SIPM de l\u2019Ej\u00e9rcito del Norte i del grup d\u2019espionatge Pepe Luis. Reintegrat el 1939 a la Normal, informa desfavorablement sobre l\u2019actuaci\u00f3 de professorat i alumnat de l\u2019Institut i la Normal a l\u2019efecte de depuraci\u00f3 franquista. Es va jubilar el 1952. [M.C.A.]
<\/p>\n\n\n\n

JAVIER VIDAL JORDANA (Saragossa, 1897-Val\u00e8ncia, 1959) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Epidemi\u00f2leg. Estudi\u00e0 Medicina a la Universitat de Saragossa i es doctor\u00e0 a la de Madrid l\u2019any 1923 amb una tesi sobre el l\u00edquid cefaloraquidi. Durant quatre anys, entre 1924 i 1928, va ser encarregat dels serveis sanitaris de Las Hurdes, des d\u2019on va passar a Castell\u00f3 de la Plana. Treball\u00e0 com a epidemi\u00f2leg a l\u2019Institut Provincial d\u2019Higiene de Val\u00e8ncia des de 1932 i fou nomenat subinspector de Sanitat el mar\u00e7 de 1936. L\u2019any 1946 ingress\u00e0 a la Real Academia de Medicina de Valencia amb un discurs sobre l\u2019epid\u00e8mia de tifus exantem\u00e0tic que afect\u00e0 la ciutat entre 1941 i 1943. El 1951 era cap provincial del Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE), c\u00e0rrec que ocup\u00e0 fins que va morir. [X.G.F., \u00c0.M.V.]
<\/p>\n\n\n\n

LOLA VILAR GALLEGO (Castell\u00f3 de la Plana, 1900-Val\u00e8ncia, 1992)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tisi\u00f2loga infantil. Estudi\u00e0 Medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia i s\u2019especialitz\u00e0 en pediatria a Madrid i Par\u00eds. Ocupava la pla\u00e7a de pediatria del Dispensario Central Antituberculoso (Av. del Port), que depenia del Patronato Nacional de la Lucha Antituberculosa. Quan esclat\u00e0 la Guerra Civil, es trobava a Alemanya amb el seu marit visitant diversos establiments antituberculosos. L\u2019any 1943 tingu\u00e9 un fill, Ricardo Roger Vilar, que seguiria els seus passos i s\u2019especialitzaria tamb\u00e9 en pediatria. La fama de Lola Vilar li va permetre gaudir d\u2019una excel\u00b7lent consulta privada a Val\u00e8ncia. Va ser presidenta de l\u2019Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Mujeres M\u00e9dicos i membre actiu de la Medical Women\u2019s International Association. [X.G.F., \u00c0.M.V.]
<\/p>\n\n\n\n

IGNACIO VILLALONGA VILLALBA (Val\u00e8ncia, 1895-Benic\u00e0ssim, 1973) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pol\u00edtic i financer de gran import\u00e0ncia. Fou un dels fundadors d\u2019Uni\u00f3 Valencianista Regional i redactor de la Declaraci\u00f3 Valencianista de 1918<\/a>. President de la Cambra de Comer\u00e7 de Val\u00e8ncia de 1928 a 1930, promotor de la creaci\u00f3 del Centre d\u2019Estudis Econ\u00f2mics Valencians el 1929 i un dels signants de les Normes de Castell\u00f3 de 1932. Durant la rep\u00fablica es feu militant de la Dreta Regional Valenciana i en la guerra pass\u00e0 al b\u00e0ndol franquista. En la postguerra fou una pe\u00e7a clau del Banco de Valencia i del Banco Central, i la seua influ\u00e8ncia en la vida pol\u00edtica i empresarial valenciana fou enorme. [J.S.]
<\/p>\n\n\n\n

GUZM\u00c1N ZAMORANO RUIZ (…)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estudiant de Dret i falangista, va ser cap de districte universitari del SEU des de la creaci\u00f3 del sindicat a Val\u00e8ncia a partir de 1940. Posteriorment va exercir d\u2019advocat a la ciutat, va ser president de la Federaci\u00f3n Valenciana de F\u00fatbol i continu\u00e0 exercint c\u00e0rrecs de responsabilitat pol\u00edtica que li van valer, el 1957, el reconeixement de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas. En la Transici\u00f3 va militar en Alianza Nacional 18 de Julio, partit en el qual arrib\u00e0 a encap\u00e7alar la llista al Senat en les eleccions de 1977. [J.C.C.]
<\/p>\n\n\n\n

JOS\u00c9 M.\u00aa de ZUMALAC\u00c1RREGUI PRAT (Lucena, 11 de juliol de 1879-Madrid, 3 d\u2019abril de 1956)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Doctor en Dret per la Universitat de Salamanca i de Filosofia per la Universitat Central de Madrid, va arribar a ser catedr\u00e0tic de Dret a les universitats de Santiago de Compostel\u00b7la i de Val\u00e8ncia, de la qual fou rector el curs 1930-31 i va ser destitu\u00eft quan es proclam\u00e0 la Segona Rep\u00fablica. Durant la guerra va exercir com a catedr\u00e0tic a la Universitat de Valladolid i el 1939 retorn\u00e0 a Val\u00e8ncia, on tornaria a ser rector de la Universitat fins al 1941. Va ser president de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia i procurador a les Corts franquistes. [M.C.A.]<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Noms i cognoms del primer franquisme a la ciutat LUIS ALBERT BALLESTEROS (1902-1968) Arquitecte provincial de la Diputaci\u00f3, va dur a terme les seues obres m\u00e9s representatives durant aquests anys: Colegio de Sordomudos (planejat el 1945 sobre l\u2019antic pavell\u00f3 d\u2019oncologia i inaugurat a penes dos anys despr\u00e9s), Hospital General (projectat el 1945) i Casa de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2685","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/valenciafranquista.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2685","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/valenciafranquista.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/valenciafranquista.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/valenciafranquista.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/valenciafranquista.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2685"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/valenciafranquista.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2685\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3165,"href":"https:\/\/valenciafranquista.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2685\/revisions\/3165"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/valenciafranquista.dival.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2685"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}